dimarts, 27 de novembre de 2007

Un accident

Jo ja sé que les tardes del diumenge no són el meu fort, però aquest darrer cap de setmana la cosa va passar de taca d'oli...!

Sortia d'una casa situada a l'Esquerra de l'Eixample per anar a una altra de la Dreta, concretament la meva. Tota feliç -i com faig sempre- vaig cap a l'estació de Bicing més propera: agafo el moneder(u) del bolso, en trec la targeta i la passo pel lector: "Agafi la bicicleta número 27". I, tot i que encara no parlo amb les màquines, penso: "D'acord, fantàstic!", mentre em dirigeixo cap a la número 27.

Jo que pujo al seient i, desobeint la normativa, no em trec els auriculars de l'iPod; tinc una bona excusa, estic analitzant la sonorització de fricatives alveolars (sordes) finals i seguides de vocal que fa en Pau Donés, el del Xarop (minut 00:38):


Bé, un cop situada al carril bici que toca... PAM!!!! Encara no sé com, jo, bolso, iPod i bici sortim propulsats i quedem estesos a terra, al bell mig del carrer Diputació. La caiguda, no ho dubteu, és espectacular i aparatosa. Tots els vianants que passen se m'acosten, els cotxes s'aturen i també em miren:
d
- Estàs bé?
- Què t'ha passat? Vols que truquem a una ambulància?
- Pobreta!! Com et trobes?
ed
I jo, agonitzant enmig de la calçada, no puc ni parlar del mal que em fa tot, i només ploro... Però per dins m'envaeix una sensació immensa d'alegria: tothom, tothom, tothom, abans que jo hagi obert boca, se'm dirigeix en català! Que una llengua es faci servir en una situació d'emergència o perill en una gran ciutat és fonamental i diu molt!

I mentre faig aquestes reflexions sociolingüístiques, dos homes m'arrosseguen fins a la vorera i un tercer crida una ambulància, que no triga a arribar...

49 comentaris:

MaRiNa ha dit...

pro estàs bé????

dErsu_ ha dit...

Sort que heu sobreviscut, no fos cas que el funeral hagués estat en castellà.

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

No us alarmeu. Jo vaig veure la lingüista el dilluns a classe i semblava sana i estàlvia. Potser encara tenia mal a algun lloc però no es notava. Però ja ens ho explicarà ella mateixa.

Que bé que et parléssin en català, però ves a saber què vol dir això, sociolingüísticament. Jo em sorprenc que els matins, quan el metro sembla una llauna de sardines, molta gent em diu en català: "perdona, que baixes?", i penso: caram quants catalans que hi ha aqui apretats que tot i que no ens coneixem i no sabem quina és la nostra llengua, ens parlem en català. Molt bé!

M'ha agradat això de passar de taca d'oli, no ho havia sentit mai. Mira que ignorant. Apa, si et fa mal, espero que et curis aviat. Fins dimecres.

Puji ha dit...

Val, tot és molt bonic, però estàs bé?

Jesús ha dit...

En primer lloc, espero i desitjo que estiguis bé....
Això si, no cal que arribem a extrems de crear-nos situacions doloroses per saber com serà la resposta dels altres, lingüísticament parlant...
Apa, fins ben aviat guapíssima!!

garib ha dit...

Potser tothom et va parlar en català perquè et van sentir un "collons!" o alguna cosa així. No que digui jo que una senyoreta com tu parla d'aquesta manera, nooo, però en situacions de crisi... I que tots els vianants que passen se t'acostin i els cotxis s'aturin, potser et passa encara que no caiguis, no siguis modesta...

Que no sigui res.

(per cert, sort que només ens llegim, perquè em faria por parlar al teu costat per si no dic bé alguna fricativa alveolar -sonora-, ja en tinc prou des de que em van dir que no mastegava les emes)

Narval ha dit...

Caram si que és perillós això del Bicing. Com va ser que et vas fotre de lloros?

una lingüista elitista ha dit...

MARINA: Sí, sí, una mica convalescent només... ;-)


DERSU: T'ho imagines?? A mi em fan això i ressuscito de cop!! ;-) Ah! Aprofito per donar-te la benvinguda la blog! ;-)


EDUARD ABELENDA I PUIG: M'alegro que no detectessis la meva coixesa! I això de passar de taca d'oli... jo ho he sentit a dir sempre, a casa! És ben bé que cada dia s'aprenen coses, oi? ;-)


PUJI: Sí, sí, ara estic en fase de recuperació! ;-)


JESÚS: Gràcies! Però no et pensis pas que em vaig tirar a terra expressament... Bé, qui sap si va ser el meu subconscient! ;-)


GARIB: Doncs que jo recordi no vaig dir res, potser com a molt vaig fer alguna vocal neutra per indicar dolor... No ho recordo... Ah, no vull que tinguis por de parlar amb mi! És més, et sorprendries de com sóc quan el registre és col·loquial, és a dir, entre amics! ;-) I això de les emes no ho he acabat d'entendre, a què es referia qui t'ho va dir?


NARVAL: I tan perillós! El fet és que jo ja feia dies que cometia imprudències múltiples i diverses: saltar-me semàfors, córrer molt encara que plogués... Però aquest cop no va ser culpa meva, sinó d'un seient en molt mal estat!

miq ha dit...

Espero que estiguis bé i que la recuperació sigui ben curteta.

Ànims i una abraçada!

--
Potser se't van dirigir en català perquè eres a l'Eixample. Hagués passat el mateix al Passeig de la Bonanova?

itxaso ha dit...

però què et va passar???

**a mi quan em vaig estampar amb el cotxe també em parlaven en euskera**

llenguaddicta ha dit...

Ufff... Ja sé què et devia provocar l'accident. La germana del Pau Donés anava amb mi a l'institut (de fet, algun cop a primer de BUP -sí, noia, jo vaig fer EGB, BUP i COU, sóc més gran del que molta gent es pensa- havia anat a casa els Donés quan en Pau l'únic que tocava era la pera, amb tot el "carinyo" del món). Això de les fricatives alveolars és endèmico-familiar: si no recordo malament, sa germana tenia un parlar ben peculiar i molt semblant al d'ell.

Per cert, jo tampoc no et vaig notar que anessis coixa ahir a classe. Potser va ser l'efecte "cap com un timbal" que crec que ens va afectar a tots bastant a Teoria Sintàctica. Cuida't, però.

Ei, Eduard, això que dius del metro és m'ha fet pensar... Fixa't que cada dia és més freqüent que la gent vagi amb els auriculars posats, de manera que importa poc en quina llengua es comuniquin (¿es comuniquen, de fet?) uns amb els altres per demanar si baixen a la següent parada: estic segura que la pregunta surt per inèrcia, del subconscient, i que tot i que el receptor no parli la teva llengua, i malgrat que tingui connectat l'iPod, et contestarà amb un moviment de cap, afirmatiu o negatiu segons el cas. Qualsevol dia poso a prova els receptors de la famosa pregunta canviant el "Perdona, ¿que baixes?" per una cosa del tipus "Perdona, ¿que enganxes?"

garib ha dit...

Jo tampoc no ho sé, lingüista-e. El cas és que estava fent un taller d'escriptura i sentits i tocava la oida, així que ens vam parlar per parelles i després vam intentar definir com ens havia sonat. I la dona que estava amb mí, llicenciada en Filologia Catalana i Espanyola, em va dir això, que no mastegava les emes (vaig estar a punt de dir-li que era perquè tenia por d'empassar-me-les). Igualment, va ser inspirador, perquè ens van demanar fer un text fet d'aliteracions amb una lletra (això té un nom que no recordo ara), encara que no tingués sentit del tot, i jo vaig fer un amb la punyetera m. Un dels pocs que he fet en català, per cert.

llenguaddicta, que jo també he fet EGB, BUP i COU, jo sí que tinc una edat :( Estudiar lingüística ho vaig arribar a pensar no fa tant, però em sembla recordar que m'obligaven a fer unes quantes assignatures pont i la mandra... en fi, em conformo amb llegir a gent com vosaltres.

una lingüista elitista ha dit...

MIQ: Potser tens raó i a Pedralbes no hauria passat... Ara, espero no haver-ho de comprovar personalment! ;-) Una abraçada també cap a Nova York! ;-)


ITXASO: Et vas estampar? Jo no ho sabia! Però no va ser greu, oi? Jo encara recordo el dia que el revisor de l'Euskotren em va clavar una esbroncada en èuscar i jo somrient...! ;-)


LLENGUADDICTA: Així que amiga d'en Pau i família? Caram! Ja ens explicaràs si els passatgers del metro enganxen gaire! ;-)


GARIB: Doncs quin misteri, això de les emes! La pobra llicenciada segur que es va quedar ben parada en sentir el teu text ple d'al·literacions de la ema! Ben fet! ;-)

garib ha dit...

Molt subtil la correcció de l'ela geminada, quin tacte ;) Així poc a poc, aniré perdent la por a ficar-me de peus a la galleda.

aristocrataiobrer ha dit...

si no arriba a ser pels comentaris, em penso que és ficció. Espero que ja estiguis bé, anar en bici a Barcelona de vegades és una odissea

Gemma ha dit...

Demà m'ensenyes qui són les dues persones que van a la nostra (o teua?) classe! Els conec? Mira que no acabar-m'ho d'explicar perque ja ho havies penjat al blog... Me'n vaig a la festa, un b7

JRoca ha dit...

Lingüista, ens fots patir practicant esports de risc.
Per cert, les paraules que van pronunciar els vianants fruit de la sorpresa de l'impacte també van ser en català? em refereixo a expressions com "Vàga'm Déu!", "Òndia, quina patacada!", "Collons!", etc...
Salut

El veí de dalt ha dit...

Però què et va passar? Un cotxe et va fer voler enlaire? El conduïa l'Acebes? Cuida't!

Jo Mateix ha dit...

Bé, tampoc calia que et donessis la trompada per veure estrelles sociolingüísticament positives. Però malgrat els més pessimistes, quan baixo a Barcelona acostumo d'acostar-me a grups de joves per intentar esbrinar el futur de la llengua. I curiosament les adolescents acostumen a utilitzar el català més sovint que els adolescents, sigui en la pròpia conversa privada o sigui davant alguna pregunta que els fas en la llengua pròpia.
Apa, que cal trobar elements positius i de futur _i n'hi ha_, i sobretot després d'una bona patacada!

una lingüista elitista ha dit...

GARIB: Jo no en diria pas ficar-se de peus a la galleda! Tots ens equivoquem, i això de les eles geminades és una cosa molt relativa, no t'ha de fer patir! ;-)


ARISTOCRATAIOBRER: Ja ho pots ben dir, és una odissea...! I gràcies, ja estic millor! ;-)


GEMMA: Aquestes persones que dius són de Lingüística, i de la tarda, no les coneixes... I pensa que si no t'ho he explicat era perquè poguessis gaudir del text!! ;-)


JROCA: Ostres, la veritat és que tant mentre queia com un cop vaig ser a terra no vaig ser capaç de fixar-me en el que deien o deixaven de dir... De vegades la lingüista també falla...! ;-)


EL VEÍ DE DALT: Es podria dir que m'ho vaig fer jo soleta... Bé, va ser cosa d'un seient defectuós, tot i que no descarto que aquest tal Acebes el truqués... ;-)


JO MATEIX: M'alegra constatar que no sóc l'única que quan vaig pel carrer m'acosto a la gent per saber COM parlen... (i no pas DE QUÈ, que la tafaneria té un límit,, oi? ;-)

iruNa ha dit...

Collons noia!! el que més em sorpren de la història que expliques és com, estesa a terra acabada d'atropellar, podies pensar en la llengüa!!! això teu ja comença a ser malaltís eh!?
Espero que ja estiguis recuperada físicament de l'ensurt!

itxaso ha dit...

jo estic bé però m'he hagut de comprar un cotxe perquè estava sinistre total

adrià ha dit...

Està clar que és important que et parlin en català i, més, en una gran ciutat. Però crec que més important que això és el que van dir, si tens un cop i algú diu: no patiu que ara li faran l'autopsia... l'idioma amb el que ho digui perd molta importància.
:-)
Seriosament, espero que estiguis bé.

Esteve Cardús ha dit...

M'has fet patir llegint el post. Sort que no et va passar res més greu! Una abraçada!

Roc ha dit...

Ohh, i a Barcelona. La llengua no ha mort, no.
M'agrada com ho analitzes tot! (També ho dic pel vídeo)

Mep ha dit...

Brutal! Que d'una anècdota entre divertida (patacada) i habitual (ciclista 'espinyat')en surti una reflexió final emotiva com la que fas perquè la gent se't dirigeix en català... Plasplasplasplas! Molt bo. Que trist, no, per això? Jo darrerament salto internament d'alegria si un cambrer se'm dirigeix en català, o el personal del Metro, o un policia municipal, o un jutge... ;)

una lingüista elitista ha dit...

IRUNA: Bé, crec que aquesta malaltia ja fa temps que la tinc...! ;-)


ITXASO: Ostres... És que les carreteres d'Artea i aquella zona són perilloses, eh!! ;-)


ADRIÀ: Molt bona la reflexió! És una sort que no em fes gaire mal, ho tinc present. Benvingut al blog!


ESTEVE: Jo no us vull fer patir, eh! En tot cas, us vull fer reflexionar! ;-)


ROC: M'alegro que t'agradi! I sigues benvingut al meu bloG (sense cap mena de dubte ;-)


MEP: Moltes gràcies! Em fa contenta saber que t'agrada. I pensa que jo també salto d'alegria per dins moltes vegades... ;-)

Joan deu Peiroton ha dit...

Pichòta, me pensi de tu. M'alegra saber que, finalament, aquò s'es pas acabat tant grèu. S'auria pogut acabar mai mal, fòrça mai, pr'amor qu'entre bicis e veituras, podem pas parlar d'egalitat. La solucion? De corridors per las bicis e sonque per las bicis. O se non, proïbir las veituras. Avem pas jamai vist una bici matar un automobilista, vertat? Ailàs lo contrari es banal. Doncas, totòm a bici! E zo!
Potons!

Puigmalet ha dit...

Et va inquietar la salut del català per davant de la teva salut pròpia!
Em sembla que ets una ciclista imprudent i una humana imprudent, en general.
Amb el permís d'Enric Larreula, hauries de rebatejar el bloG (això t'ho dedico perquè et milloris): DOLOR DE LLENGUA.

Gemma ha dit...

Per fi he pogut escoltar el vídeo!!! Un enllaç molt català. Han trobat la meua agenda i diun que demà me la donaran a la facu. Ai, no sé quantes cites oblidaré fins demà a les 6. M'has enyorat este migdia?

una lingüista elitista ha dit...

JOAN DEU PEIROTON: As tota la rason, se deurián crear de corridors especials! Supausi qu'en Occitània i a tanbèn de problemas coma aquí... O sabi, es pas facil, vàqui!


PUIGMALET: Home, jo no he dit pas això! No sóc pas imprudent, no pateixis. El que passa és que la vocació és la vocació, què vols fer-hi! Ah! Gràcies pel regal! És un detall que difícilment oblidaré! ;-)


GEMMA: Has recuperat l'agenda? Quina sort!! Jo perdo la meva i m'agafa una crisi existencial... ;-) I tant que t'he trobat a faltar, no he pogut compartir els meus 7 minuts de dinar amb ningú! ;-)

Martí Cabré ha dit...

Espero que tinguis una prompta recuperació i ens puguis continuar il·lustrant amb exemples tan musicals.

Jordi Casanovas ha dit...

Hauríem de mirar de no fer màrtirs prematures per la llengua ;)

Millora't i cuida't

una lingüista elitista ha dit...

MARTÍ CABRÉ: Moltes gràcies! Ja estic pràcticament recuperada! I encara més si em dius "prompta"! ;-)


JORDI CASANOVAS: D'acord, d'acord, ho procuraré... És que aquest estiu vaig estar a la tomba del mestre Fabra i això m'ha afectat... ;-)

estripanits ha dit...

Ep!, vigila, eh?, que això d'anar de l'Esquerra cap a la Dreta no pot ser bona cosa, hahahahaha

Antoni ha dit...

renoi, quina mala passada! A recuperar-se!

Anònim ha dit...

No me¡n puc estar de reproduir aquest correu comercial (!!!) Com als passatemps del diari, conté vint-i-set errades.

El tros de dalt és la resposta que pudorosament li he donat.
----------------------------------
XXX,

Moltes gràcies. M'ho miraré i ja us diré quelcom.

YYY


--------- Missatge original --------
De: "XXX"
A: "YYY"
Assumpte: Ultimes places per cursos subvencionats


Bon dia,

Aquests son els nous cursos dels quals ja estan obertes les prescripcions. Aquest cursos no suposan cap cost pels alumnes perquè està 100% subvencionat pel Consorci per Formació Continua de la Generalitat de Catalunya. A la finalització del curs els alumnes obtindran la un títol acreditatiu del Consorci .




Dissabtes de 9 a 14 hrs

Data d'inici 15/12/07

Dinàmiques de grup i Lideratge i motivació 32 hrs
Resolució de conflictes i Habilitats directives 48 hrs
Intel·ligència emocional i Gesti de RRHH 40 hrs

També recordar-te que les places son limitades, i son per ordre d’inscripció.

Per fer la presinscripció només es necessari:

Omplir el full de prescripció del Consorci
Aportar 2 fotocopies de la següent documentació: DNI, targeta sanitària y última nòmina o recibo de autónomos
Aquesta preinscripció es realitza en el nostre centre (Gran Vía Carles III,17 BCN). El horari es de dilluns a divendres de 9h a 20:00h. Per qualsevol dubte podeu trucar al 934118585

Gràcies per la teva atenció

XXX

Carme Fortià ha dit...

A vegades el món no deixa de sorprendre'ns, no?

Espero que l'experiència no traumatitzi les teves trobades amb el bicing ni que ara vulguis anar per terra per seguir escenificant teories sociolingüístiques! ;op

miquel ha dit...

Com que no he sabut trobar una a/e on escriure't un correu, he decidit escriure't aquí:

T'he "descobert" aquesta setmana i he estat remenant els teus calaixos. Avui, llegint la qüestió que planteja el vigilant del far , hi he tornat i penso que t'interessarà l'apunt que pots llegir a: http://info-reflex.blogspot.com/2007/11/qestions-de-llengua-xxi-el-bolso.html

Apa!

LoveSick ha dit...

Si no ha passat gens greu, una petita broma:
Estic segur que quan caigueres els vianants et reconegueren de seguida i pensaren: "ostras, la lingüista elitista, si li parlem en altra llengua que no siga el català pot dir qualsevol cosa de nosaltres al seu blo..." (que cadascú ompli els punts suspensius amb la lletra que calga)

D'altra banda, l'altre dia m'entrevistaren a una tele per a parlar de la situació de l'audiovisual en valencià per ací, quan el tinga ja us envie l'enllaç per si us interessa.

Salut i molt de compte!

Charlie Hi-Hat ha dit...

Proposta de Trobada Blocaire al meu post sobre la mani!!!

(estàs bé?)

Claudi ha dit...

Només dir que estic molt content que l'Anna estigui bé, d'una sola peça.
El país la necessita!

Demà un servidor, baixarà a Barcelona per manifestar-se, en teoria és pel dret a decidir, per queixar-se de les infraestructures etc però jo hi aniré per dos motius: pel perill que desapareixi la vocal neutra a Barcelona i directament per la independència.

una lingüista elitista ha dit...

ESTRIPANITS: Caram, et fixes en tot, eh? Així m'agrada!! A partir d'ara, només aniré de la Dreta cap a l'Esquerra, i per tornar ja ho veuré... ;-)


ANTONI: Sí, noi, ja ho pots ben dir! Ja estic pràcticament recuperada, per sort! ;-)


ANÒNIM: És broma, oi?? O em voleu matar de l'ensurt??!! Com pot ser? Però és que ni fet expressament! I els pobres correctors? Es deuen estar morint de gana...


CARME FORTIÀ: De moment, em sembla que no m'he traumatitzat gaire, i seguiré anant en bici o bé caminant, sempre per la vorera, i a terra només els peus...! ;-)


MIQUEL: Mercès per passar-me aquest enllaç, tot i que l'argumentació és bastant pobra: No agafem "bolso", inventem-nos "bosso". És bastant poc fonamentada, trobo... Però conèixer punts de vista diferents sempre és positiu! Gràcies per informar-me de l'existència d'aquesta pàgina, de veritat, ara ja hi aniré fent cops d'ull! ;-)


LOVESICK: M'agrada que pensis que a l'Eixample sóc famosa!! ;-) Esperaré/-arem impacient/-s veure aquesta entrevista!


CHARLIE HI-HAT: Ei! Jo també hi seré! Ara, no sé a quina hora... Si veieu una noia estressada i amb una càmera fent fotos de cartells lingüísticament particulars, ja ho teniu! ;-) I sí, gràcies, ja estic bé! ;-)


CLAUDI: Ha ha ha!! ;-) M'encanta el teu motiu fonètic per anar a la mani! Seguint la nostra tradició, si ens trobem a un concert dels Antònia a Vic segur que també ens trobem avui! ;-)

Dessmond ha dit...

M'ha impressionat aquest treball de camp en tals condicions.
A mi em posen malalt aquests plastes del bicling. En endavant els miraré amb molta més simpatia, arran de la teva sacrificada tasca. Certament no es poden tenir prejudicis de cap mena.

Claudi ha dit...

Ahir vaig anar a Barcelona i vés per on, no sé perquè, però tothom parlava en català al centre. Vaig anar des de la Plaça Catalunya fins a l'estació de França i l'ús social del català està més bé que mai. Osti tu, a Barcelona la gent parla i fins hi tot crida pel carrer en català!

Espero que no hagi estat un miratge!

Toni Hermoso ha dit...

Ep Anna!

Estic content que ja estiguis bé. No fa gaire setmanes també vaig caure a l'asfalt anant en bici i no és gaire bona experiència; a més, no era un carril bici... Per sort, només em vaig emportar alguna esgarrinxada i un blau.
No va ser per una bici de fireta -que me n'he trobat com tu :/-, sinó per un avançament il·legal i brusc d'una motocicleta.
Aquesta ciutat ha de madurar força encara pel que fa al respecte de tothom en la via...

Una abraçada!

una lingüista elitista ha dit...

DESSMOND: M'alegra saber que la meva experiència farà que a partir d'ara ens miris diferent! ;-)


CLAUDI: Realment, ahir "la capi" va ser impressionant...! ;-)


TONI HERMOSO: Tu també vas patir un accident? És ben bé que estem desprotegits, eh! Tens raó que Barcelona encara ha d'avançar molt, en aquest sentit... Entre els taxis i els autobusos i els conductors estressats... és un caos! Records!

Aleix ha dit...

Òstima! Que hagis de rebre una patacada així per tenir una alegria com aquesta... Així, el català gaudeix de més bona salut que tu?

una lingüista elitista ha dit...

Doncs, sí, quan vaig caure no tenia gaire bona salut, jo... Però ara ja estic al 100%, a punt per fer que la salut del català també vagi millorant cada cop més! Benvingut al blog!! ;-)