diumenge, 23 de setembre de 2007

Reinserció pronominal

Proposo un pla de xoc: ens cal un pla estratègic de reinserció pronominal. Reclamo que s'apliqui amb la celeritat més immediata. Perquè s'estan creant dos subgrups dins del sector dels catalanoparlants:
Subgrup 1: Format per aquells individus que, estranyament, continuen posant els pronoms on toca, inclosos els perillosament perversos "en" i "hi", en "recerca i captura" per la policia (valenciana).
Subgrup 2: Integrat pels personatges que, arrossegats per una mena de moda i influïts per la llengua veïna, no veuen la necessitat dels pronoms, i per això els marginen dia sí dia també.

Jo, fent gala d'una tolerància excepcional, no m'hauria de queixar, ja ho sé. Però és que la cosa ha derivat en un assumpte greu: veureu, he arribat al punt de no entendre el que em diu l'interlocutor o d'interpretar-ho malament per culpa de l'absència de pronom... Us en poso un exemple:

Vaig anar a sopar amb un parell d'amigues. De sobte, tot parlant dels professors que havíem tingut a l'escola i de com es deien i de com eren, una de les col·legues va dir:
- Ara no sé quin era el nom del de geografia...
I l'altra va respondre:
- És que la gent s'oblida, eh?
I jo vaig entendre, segurament perquè tenia un dia d'aquells especialment metafísics, que volia dir que les persones ens solem oblidar dels altres, especialment d'aquells que veiem poc, etc.
Però no. Al cap d'una estona vaig adonar-me que la cosa no anava per aquí i vaig haver de desfer la conversa paral·lela que jo m'havia dissenyat, perquè no era vàlida.
Resulta que la companya volia dir que la gent s'oblida del nom dels professors! Ras i curt! Una cosa bastant menys metafísica, molt més concreta i -ho reconec- més d'acord amb el fil de la conversa...
I vaig passar una llarga estona pensant com de fàcil hauria estat la comprensió si la meva interlocutora hagués gosat col·locar un bon "en" enmig de la seva intervenció...



Encara un altre cas, d'ahir mateix:

- Així que no em vols, oi? - em va dir un noi acabat de conèixer, amic d'un amic, tot parlant de si jo em deixava acompanyar o no a fer un recado (o "encàrrec" per als puristes).

Home, què voleu que us digui, a mi "no et vull" em sembla molt taxatiu i transcendent (ni que ens haguéssim barallat després de quinze anys de relació i ara ens separéssim!), si de cas hauria dit que en aquell moment, allà, per anar a fer allò que havia de fer, "no t'hi volia".

De vegades penso que aquests matisos que expressen els meus estimats pronoms febles ja només són imaginacions meves... Qui sap...

Potser em caldrà plantejar-m'ho seriosament i prendre una decisió atrevida i ferma. I fer-me una samarreta que digui:

O bé adjuntar als meus mails alguna cosa com ara: O potser té raó el "nostre president" (amb el qual ens hem creuat fa pocs minuts -sí, sí, a quarts de tres de la matinada!- a la vora de l'emblemàtica plaça del Rei):




Ai, com ens hem de veure...


Com diria la cançó (adulterada by me):


"Corren, corren pels carrers corren

pronoms que se'ns esborren,

clítics que ja se'n van..."


45 comentaris:

itxaso ha dit...

Es pot tenir més pèl a la cara? Per cert, el vídeo té molts tocs de la pel·li "Corre, Lola, corre" (si no l'has vista, te la recomano).

Ens oblidem de les persones, del nom de les persones,... Segons com, oblidar-te del nom és el primer pas per oblidar-te de la persona sencera. Vaja, que la confusió podia haver estat molt més tràgica, jaja (encara no entenc com el cervell pot associar "m'ha caigut pa a la sopa" amb "m'ha caigut un moc a la sopa", o coses per l'estil...)

Claudi ha dit...

He escrit en aquest fil. :-P

Llunt ha dit...

Si el teu " festejador/ensumador " t'hagués dit : Vols fer-ho/fer-t'ho amb mi ?? , llavors la resposta hagués estat : No EN vull ( pas ) o també podries haver etzibat : Ves-t'EN a cagar/ a la merda i fes-t'ho tu mateix .

PD: Els anònims no poden esborrar missatges .
PD(2): /\/\/\/\/\/\/\/\ :-p

Gemma ha dit...

M'HI apunto!! El meu ex- (a qui vas veure a l'última classe de Dilectologia, ja saps qui és?) no s'aclaria amb els pronoms i també vam tenir uns quants malentesos per culpa d'això!!! I els primers de deixar-se'ls són els de TV3 a segons quines sèries on (segons em van contestar a una carta carta que els havia enviat per queixar-me'N) volen reproduir el llenguatge juvenil! Quina vergonya! Fixa't com parla Isona de Ventdelpla, se'N deixa la meitat!!!!

Gemma ha dit...

Per cert, si descobreixo com es fa posaré el teu invent als meus cels (Correus ELectrònics).

El veí de dalt ha dit...

Sisplau, posi-me'n-hi uns quants...

(Sisplau, senyora, posi'm uns quants pronoms febles en aquest cubata que duc...) I que sonin els Gossos!

David ha dit...

Professors mal reciclats o poc motivats que pensen en castellà eduquen uns nens que acaben pensant en castellà amb paraules en català.

I, com diu la Gemma, els de TVE3 copien el llenguatge d'aquests il·letrats per fer-se els xanxi-pirul·lis perquè es pensen que tal com parlen els joves il·letrats és com parlen tots els joves. I així la pilota es va fent groooooossa, grooooossa...

Per cert Gemma, no sé si per tipoerrada o perquè ho fas habitualment però he observat que has escrit "...com parla Isona de...". Sigui com sigui, això m'ha recordat una cosa que em molesta molt que és l'extermini de l'article davant dels noms de persona. Ja sé que és cosa dels periodistes i dels llibres d'estil i de l'ortotipografia i tot això però em desagrada. No puc fer-HI més...

David ha dit...

Cony, que em poso a llegir el que han escrit els altres i al final se'm passa el que volia dir.

Jo potser faré servir un que digui "Les autoritats lingüístiques adverteixen que l'abstinència de pronoms febles pot produir incomunicació".

Carme Fortià ha dit...

Parlant de pronoms, us explicaré que un somiador que tinc al costat se'n deixa la meitat però ha estat ell el que m'ha mostrat l'existència d'aquest bloc! I a partir d'avui mateix no el deixaré de llegir!
Per cert, si finalment fas alguna camiseta, avisa'm que te n'encomanaré un parell o tres! I de les teves també, David!

Una somiadora lingüista de passió

una lingüista elitista ha dit...

ITXASO: Sí, jo tampoc no entenc com de vegades faig interpretacions tan tan tan distorsionades...


CLAUDI: Ja t'he dit el què per mail, així que no em facis enfadar...! ;-)


LLUNT: Si s'hagués donat aquesta situació que descrius, la resposta hauria estat tan "particular" que millor que no sigui reproduïda aquí... I en tot cas seria VÉS-TE'N A... A ESCAMPAR LA BOIRA!


GEMMA: Anem a pams. Sí, ja sé qui és el teu "ex". De fet, ja ho sabia!! ;-) Quin trauma, no, que en converses tan privades com les d'una parella els pronoms us duguessin problemes?? A partir d'ara, analitzaré la Isona, i tant! Que fort això de voler retratat el parlar dels joves!! De quins joves???

Per cert, això dels "cels" m'ha encantat!! A partir d'ara diré: "Ei, envia'm un cel per explicar-me això". ;-)


EL VEÍ DE DALT: Amb gel o sense? Aviso que un combinat de pronoms sempre és més car que un de sol en estat pur... Et recomano un "li" amb "ho" i força gel, que "puja" molt de pressa!


DAVID: La GEMMA parla tortosí, i l'absència d'article és característica del seu parlar, igual que en valencià tampoc no el posen. En estàndard, tampoc no se sol posar davant dels noms propis de personatges públics: un periodista ha de dir "Maragall" i no "en/el Maragall", saps? Ara, en el parlar col·loquial de la resta del territori l'article personal és ben viu i presenta una gran varietat de formes: "en/na" (a les Illes), "en/la" (en zones del català central com ara la Plana de Vic), "el/la" (per exemple a Barcelona)... És un tret que diferencia el català de les altres llengües romàniques i que no expressa pas falta de respecte. Trobo que és ben bonic!


CARME FORTIÀ: M'alegra molt saber que tens un som(n)iador a la vora que t'ha descobert aquest blog! Sigues benvinguda! I no pateixis que quan comencem a comercialitzar les samarretes ja us n'assabentareu! ;-)

JRoca ha dit...

Linguïsta dissident,
si fas la samarreta també en compraré alguna. A Internet hi ha pàgines on pots fer samarretes i vendre-les, crec que el 80% dels lectors del bloc (;-)) la compraríem.
El Montilla del Polònia fa molt riure amb els pronoms però fa força pena quan fa castellanades exagerades.
Salut

Claudi ha dit...

El polític que parla millor és en Josep Lluís Carod Rovira, fa servir correctament els pronoms febles i per més inri va guanyar el dictat popular de la final del Correllengua de fa uns quants anys. A sobre el seu germà Apel·les va quedar segon!.
D'altra banda, no sé si ho sap la gent, però en Daniel Sirera està casat amb una filologa catalana!. M'agradaria saber quina postura té sobre la unitat de la llengua. Suposo que en Montilla serà recordat com el president que parlava pitjor de tota la història (a dia d'avui).

I parlant de presidents, us enrecordeu dels últims presidents del Barça? En Nuñez i en Gaspar ni deien els pronoms ni en coneixien la seva existència. Hem millorat amb en Laporta.

Llunt ha dit...

Això de les complicacions de les combinacions dels pronoms en català ( i a més veient el vídeo d'el Montilla ) m'ha recordat quan estudiava COU i un dia a classe de català el nostre professor ( un bon home que solia dir : " Espanya és el cul d'Europa ) estava molt emprenyant amb el nostre comportament avalotador que ens va posar per sorpresa un examen de pronoms que tot-hom i tot-femna va suspendre . Cony si que n'era de complicat allò :-( !!!!

Respecte a l'article personal , ja vaig dir a una altre missatge que sobretot la forma femenina " Na " la trobo molt sensual :-) . Si algú està interessat en empassar-se tota una tesi doctoral damunt aquesta temàtica : http://www.tesisenred.net/TDX-0802101-094239/index_cs.html#documents

FEMNA " RECADORA " : Perdó , però creia que això del " recado " era un eufemisme per parlar d'un altra cosa i més encara quan et vas negar a " anar acompanyada" , tot i que que és ben cert que he dubtat moltíssim quan he llegit per primera vegada el teu missatge perquè em sonava massa rar parlar de " recado " en aquell context . Mea culpa !!! ( Quin és el símbol quan vols posar que estàs avergonyit ?? ) . I no , no sempre penso en el mateix .

PD: Fa sovint boira pel Lluçanès quan surt el sol i canta el gall ??

JRoca ha dit...

Lingüista, posa't en contacte amb mi que t'enviaré una cosa divertida sobre llengua. El meu e-mail és jroca222@xtec.cat
Merci

Gemma ha dit...

David, l'article davant de nom propi no és obligatori. De fet, jo sóc del Baix Ebre i allí no s'utilitza, és un tret propi del català nord-occidental ;p No ha estat cap errada. I és cert que en textos en què es vulga donar un tractament ´formal a determinades persones és recomanable no fer-lo servir.

Clint ha dit...

La samarreta aquesta, si la lletra va just damunt la pitrera...fins i tot els italians estudiosos de la nostra llengua els utilitzaran els pronoms...

una lingüista elitista ha dit...

JROCA: Veig que la iniciativa de la samarreta té èxit! Encara faré la primera pela... Tot seguit em posaré en contacte amb tu, això està fet!


CLAUDI: Sí, amb en Laporta hem millorat, i no només en aquest aspecte: hi ha qui diu que no trigarà a dedicar-se a la política...!


LLUNT: Mira, just ara acabo d'arribar del Lluçanès i no, de boira no n'hi havia pas: això és més de la Plana de Vic. En terres lluçaneses el cel sol estar serè i el paisatge és sempre preciós! Pots venir a comprovar-hio quan vulguis!


GEMMA: Que consti que jo ja havia sortit a defensar-te! ;-)


CLINT: Sí, oi? Tot sigui per una bona causa...! ;-)

Anònim ha dit...

> La GEMMA parla tortosí, i l'absència d'article és característica del seu parlar

Ja ho sé, el meu avi era de la Sénia i no cal defensar res. Per això he dit "no sé si per tipoerrada o perquè ho fas habitualment". Potser hauria d'haver dit "... o perquè a la teva variant dialectal no és habitual el seu ús".

> En estàndard, tampoc no se sol posar davant dels noms propis de personatges públics: un periodista ha de dir "Maragall" i no "en/el Maragall", saps?

Sí, també ho sé. Em re-cito a mi mateix:
>> Ja sé que és cosa dels periodistes i dels llibres d'estil i de l'ortotipografia i tot això però em desagrada.

Gràcies de tota manera.

una lingüista elitista ha dit...

Ok! De res! Suposo que també saps que no anava amb mala intenció... ;-)

Gemma ha dit...

Jo tampoc m'havia enfadat ;p Ja he vist que ho havies aclarit abans que jo, Anna! Fins demà a... Dialectologia?!! Per cert, tu que tens tantes idees, en tens alguna per difondre el meu web, la plataforma de la campanya "Volem més manga en català"? Les samarretes em sortirien massa cares... Ei, a veure quan m'hi deixes algun comentari!

Claudi ha dit...

Gemma he vist que a www.campanyes.org hi ha algú que ha demanat "còmic en català". Apartir d'aquí ajunteu-vos, parleu amb la CAL o amb qui faci falta i organitzeu-ne una de bona al saló del còmic.

Tals ha dit...

Doncs a mi els pronoms febles m'agraden i els utilitzo, tot i que he de confessar que a vegades em faig un embolic amn l'hi, però vaja, res que no es pugui solucionar ^^ un petó!

Esteve Cardús ha dit...

De la mateixa manera que des de fa uns anys es va engegar la campanya Think Twice per evitar que les persones imprimissin els emails que no fossin estrictament necessaris, entenc que no seria massa complicat fer córrer uns "banners" o etiquetes a la part inferior dels nostres correus electrònics amb la finalitat de sensibilitzar el personal, combinant amabilitat i alhora fent pensar. Els eslògans poden ser diversos: els que ja us ha mostrat la Lingüista o d'altres que poguéssim acordar des d'aquest espai (amb el permís de l'autora). Jo m'ofereixo per dissenyar-los i proporcionar-los per tal d'adoptar-los fent-ne l'ús que cadascú vulgui: penjar-los al blog, als emails, als webs... més d'un potser es para a rumiar-hi i potser aquesta pot arribar a ser una humil i modesta contribució a la no extinció d'aquesta espècie que està en perill! Què me'n dius?

una lingüista elitista ha dit...

GEMMA: Sí, sí, Dialectologia! I recorda que hi ha canvi d'aula! ;-)
I en CLAUDI ja t'ha solucionat això dels còmics! ;-)


CLAUDI: Quina eficàcia!


TALS: És normal fer-s'hi un embolic, però esperem que la nova gramàtica ajudi a fer minvar totes aquestes confusions!


ESTEVE: Gran proposta! Gràcies per passar-me aquest tastet de la futura campanya PROpronoms, espero que entre tots en sapiguem treure alguna cosa de profit! ;-)

Gemma ha dit...

M'encanta la proposta d'Esteve!!
Gràcies, Claudi, així ho farem! De moment ja he parlat amb Animelliure i un parell d'associacions d'otakus catalans més! A més de deixar el vincle al fòrum del 3xl. ;p Esperem que funcione!

Esteve Cardús ha dit...

Si hi ha quorum, m'hi poso! Vosaltres direu...

Andreu ha dit...

Llavors, farem samarretes? De fet, tot allò que el català té de diferent del castellà anem perdent-ho... Tanmateix,'en' és ben viu al PV.

JRoca ha dit...

He estat buscant pàgines on et pots dissenyar una samarreta i vendre-la online. Mireu què he trobat: http://www.abc.es/servicios/promociones/camisetas/camisetas.asp
La pàgina de l'ABC!!! crec que seria un puntàs i estan molt bé de preu.
Qui s'anima?

Anònim ha dit...

sàvia, saviíssima, podries haver-te fet el bloc amb el domini .cat

una lingüista elitista ha dit...

GEMMA: Endavant amb la iniciativa! Per cert, quina classe de Sociolingüística més interactiva, avui, eh?


ESTEVE: Mira quin èxit, la teva idea! Esperem que prosperi: tu has de fer els dissenys de les samarretes, que per això ets l'expert! ;-)


ANDREU: I un "en" ben posat i més si és per un valencià és...!!!
;-) ;-)


JROCA: Jo! Jo m'hi animo! Que bo, no, això de la pàgina de l'ABC? ;-)


ANÒNIM, ANONIMÍSSIM: Sí, podria fer això i moltes altres coses. Però que sigui .com no em sembla cap desgràcia, i per començar aquest editor és força senzill de fer anar, i és el que jo coneixia quan vaig entrar en aquest món.

Com pots suposar, MAI no em faria un .es, no cal que ho digui, oi?

Gemma ha dit...

Anit, parlant amb l'administrador del Mangacat (el meu web), em va dir que si poséssem un domini .cat costa 60 euros i que si el posem .es en costa 6. Com que m'hi vaig negar i no tenim cap pressupost... (ho pagaria tot jo, de la meua butxaca) ens hem plantejat el .eu. Algú sap la raó d'aquesta diferència de preus? Ara tenim un domini lliure, gratuït, però no ens troba ningú...
M'ha agradat molt la classe de Sociolingüística(ohhhh t'he citat migbarcelonina XD) i n'hi ha més d'un que s'ha quedat ben parat amb el teu blog!! Fins demà, que em moro de son...

Gemma ha dit...

em perdones la coma d'abans de migbarcelonina? ;p

Joan Peiroton ha dit...

Ja que la problemàtica val també pel gascó, t'he robat el tema i el primer video :D! (Ja sé, ja sé, que sóc un "sense-vergonyat"! :)) Al mens, això em va fer revisar la gramàtica gascona, doncs que sóc perdonat, oi?

Esteve Cardús ha dit...

mireu les SAMARRETES PRONOMS A:
http://estevecardus.blogspot.com

una lingüista elitista ha dit...

GEMMA: Ja veus com vaig aprofitar la classe per fer difusió del blog, eh!! ;-)


JOAN: No passa res!! Al contrari! Si és per una bona causa, endavant! ;-)


ESTEVE: Perfecte, ja ho has fet públic tu! ;-) SÓN GENIALS, ELS DISSENYS!!!!!

itxaso ha dit...

mmm... no podrien ser una mica més discretes??

Esteve Cardús ha dit...

Tot és possible... ara, fer una samarreta al gust de tothom serà complicat eh? Un la voldrà així i l'altra aixà. Caldrà posar-nos d'acord!

http://estevecardus.blogspot.com

Claudi ha dit...

Gemma la diferència, si no vaig errat entre els preus del .cat i el del .es és el següent:

- El govern espanyol va veure que totes les empreses de l'estat s'apuntaven al .com i no al .es, total que va rebentar preus i ara qualsevol amb 6 euros es compra el domini. Com és un estat el qui ho porta, ho paguem tots i llestos.

- La Fundació Punt Cat és una entitat privada, com que han de guanyar diners per sobreviure doncs val el que val. Ara bé, el meu truc, que no sé si encara valdrà per aconseguir el domini més econòmic .cat és el següent:

Hi havia una promoció per Sant Jordi que si et compraves un llibre a unes llibreries determinades et donaven un val per aconseguir un descompte que crec que era del 50% per comprar un domini .cat. Jo em vaig despertar tard, com sempre i em vaig quedar sense el val. Total que vaig enviar un email a NOMINALIA i els hi vaig dir: no us en quedaran pas de vals per aconseguir un descompte del domini .cat oi? i si, al dia següent ja m'havien enviat uns números per email perquè m'apliquessin el descompte. Apart de jo mateix, conec una altre persona que ho va fer. Podeu visitar els dos dominis que vam compra tant ell www.sons.cat com jo www.fito.cat

una lingüista elitista ha dit...

ITXASO: Més discretes? No t'agraden? En podríem fer una per al basc en versió "Nik erabiltzen dut NOR-NORI-NORK" ;-) ;-)


ESTEVE: El meu vistiplau ja el tens! ;-)


CLAUDI: Que bo, Claudi! Tu sempre trampejant eh! Això del .cat és una inicitaiva molt positiva per al país, el meu pare també va comprar-ne un domini per fer-hi la pàgina web de la seva empresa, a veure quan s'hi posa!

Esteve Cardús ha dit...

El disseny no és difícil,... ara caldrà fer-les...
Jo optava per quelcom més senzill. En principi parlava d'unes etiquetes pels emails!!!!! però si algú se'n vol encarregar, jo li passo els dissenys en un tres i no res!

Toni Hermoso ha dit...

Una bona entrada pel que fa a aquest tema:

Pronoms que ja no queden.

Anònim ha dit...

Després de tot, només volia dir:

http://www.bloc.cat/

una lingüista elitista ha dit...

TONI HERMOSO: Interessant article! Ja hi he anat a fer un cop d'ull! ;-)


ANÒNIM: Doncs gràcies! De moment estic molt bé a cal blogspot.

segona ha dit...

No desesperis! Jo he aconseguit introduir el pronom EN en la parla del meu marit! La recuperació dels pronoms és possible!

una lingüista elitista ha dit...

Gràcies per la dada del teu marit! Això m'alegra!! ;-) Benvinguda al blog!!