Com vaig dir dies enrere, sóc una de les afectades per l'anomenada seducció lingüística. Això, igual que algunes tenen preferències per rossos o morenos, fa que -més o menys involuntàriament- hagi anat confeccionant una mena de rànquing dels parlars, dialectes i llengües que més (m')atrauen.
De vegades no s'és (sóc) del tot imparcial, és clar, perquè el dia a dia sempre hi influeix. Així, durant determinats períodes, la classificació pot ser liderada per qui, de fet, no s'ho mereix.
De vegades no s'és (sóc) del tot imparcial, és clar, perquè el dia a dia sempre hi influeix. Així, durant determinats períodes, la classificació pot ser liderada per qui, de fet, no s'ho mereix.En un món ideal, això ho tinc clar, la meva llista particular seria permanentment encapçalada pel sector masculí vingut del País Valencià, sens dubte. Entre les coses que els donen més punts hi ha, evidentment, els seus subjuntius, les seves primeres persones del present d'indicatiu (pensE), les seves "t" i les seves "r" -gairebé- sempre pronunciades, els seus possessius... i, a diferència de molts illencs, el fet de no desprendre's del seu accent encara que emigrin cap al Principat.
I és que, no entenc ben bé per què, són nombrosos -tampoc tots...- els mallorquins, menorquins i eivissencs que he conegut a Barcelona i que lluiten per dissimular la seva procedència lingüística, per la qual cosa acaben parlant una mena de català que no és ni d'aquí ni d'allà, que no té cap coherència lingüística, que va directe a l'última posició del rànquing -a punt de baixar a segona divisió.
A continuació, us regalo un parell de frases desacomplexadament escrites per un pensador -i bon amic- valencià, però a condició que les llegiu amb l'entonació original, sense cap vocal neutra, eh! ;-)
Desgraciadament, però, a hores d'ara, un nou desig per una persona sol matar el sentiment que teníem per una altra, com si estiguérem obligats a desitjar i estimar una única persona.
(...)
El que no pot ser és que pensem que la propietat privada i el capitalisme no són naturals ni inherents a l’ésser humà, però que la parella monogàmica sí que és una cosa natural; el que no pot ser és una lluita parcial que qüestione l’ordre econòmic però que mantinga i perpetue els seus motlles de relacionar-nos íntimament.
NB: Que consti que jo no he dit que en subscrigui el contingut...!
PD: Article dedicat a Tito i Andreu (dos valencians, és clar ;-)
HHHH
Entrades
55 comentaris:
A mi els dos parlars que m'agraden més són:
1er el dels gitanos catalans (encara que de vegades no conegui les paraules que utilitzen)
2n el de les persones de la Costa Brava que encara salen.(Queden poques però n'he conegut fins hi tot de gent jove).
El parlar que menys m'agrada és el xaba.
Ai, no ho sé pas, però jo diria que, de Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer, tota llengua em sembla bé sempre que enraoni en català... i estigui ben humida! ;-)
He de confessar que a mi m'agrada més el parlar illenc, però també molt el gironí.
Respecte a per què els illencs canvien de dialecte a mi tots (els que conec) m'han dit que ho fan perquè els de Barcelona no els entenem. I jo els responc que si els de Barcelona no els entenen és perquè hi ha molt "garrulo" pel món. Entendre'ls no és pas tan difícil, i ho dic jo que visc a Menorca.
Ohhh... merci beaucoup!! Gràcies per l'article codedicat! Salutacions al company Tito.
Evidentment, en el rànquing personal dels parlars, no està bé situar el propi dialecte en la primera posició, queda millor que no hi participi. Jo sempre he tingut en primer lloc el mallorquí, però ho estic qüestionant.
Notes a la negreta del text del pensador valencià: hi ha parlars valencians què també emmudeixen la t del grup -nt. Alcoi, castelló... I un poble del costat del meu emmudeix les -r dels infinitius. Espere no decebre amb aquesta informació la lingüista elitista respecte del meu parlar.
Gracis!!
Ohhh... lingüista excuse moi, el què no duu accent!!
Per cert, (i ja calle) notem a faltar la vostra fotografia...
Això que dius dels mallorquins és ben cert, jo també ho he notat. Particularment, el cas il·lustre que em fa més ràbia és el de la pijohippy Imma Mayol (quina penitència, eh?). Hi ha gent que té un complex d'inferioritat respecte als catalans terrible, no sé ben bé per a què. Segons alguns tot el que ve de Barcelona és millor que el que ve de Mallorca. Ells s'ho perden… A mi sempre em tracten millor xerrant en mallorquí que en central. M'imagín que deu ser per la novetat.
PS: Això que els principatins no entenen el mallorquí és una llegenda urbana mallorquina. Jo xerrant en mallorquí mai he tengut el més mínim problema ni he hagut d'explicar que significava tal o qual paraula, i quan dic mai és mai. Absolutament mai. A més, tenc entès que pel Principat obliguen als estudiants de la Selectivitat a aprendre les característiques del mallorquí a través de les novel·les de Carme Riera. Almenys una vegada m'ho explicaren així.
Salutacions
Jo quan vaig arribar a Barcelona, no ditinguia cap parlar... ahora ja els distingueixo, però encara no tinc un de preferit... ho pensare
A mi m'agrada el so de la "o" gironina i m'encanta qualsevol variant de la nostra llengua, menys la xava.
Salut
CLAUDI: Els gitanos de Perpinyà..., no podies ser menys, tu! ;-)
ESTRIPANITS: De fet, en part tens prou raó, però alguna preferència deus tenir?!
VALQUI: Benvinguda al blog! I coincideixo amb tu en això del gironí... hi ha parlars empordanesos que m'encanten! ;-)
ANDREU: Primer, no m'has pas decebut, si t'hi fixes ja he dit que aquestes consonants finals són "GAIREBÉ sempre pronunciades", perquè conec una noia valenciana que les emmudeix (i t'he de confessar que perd gràcia... ;-)
Segon, de res, de res!! Havia escrit aquest article feia molt, però havent-te conegut era inevitable que t'inclogués a la dedicatòria! ;-)
I últim, el tema de la fotografia... no sé com s'ha d'arreglar! Jo la veig o no en funció de l'ordinador des del qual em connecto... Ja miraré de solucionar-ho, i més si tu m'ho demanes! ;-)
JOAN: Realment el cas de la Mayol és un gran exemple d'això que dèiem. És que trobo que és una manera brutal d'autoempobrir-se... D'altra banda, et volia dir que jo tinc alguns amics que, si bé no diuen pas que no us entenguin, solen comentar que de vegades segons quins parlars són difícils... Però una cosa és no parlar hipertancat i l'altre és passar-se al xava! Pel que fa al que ens ensenyen aquí, fem una mica de dialectologia bàsica, i de lectura obligatòria hi ha "Te deix, amor, la mar com a penyora", de Carme Riera, com tu molt bé deies. Salutacions!
CLAIRE: Ja veuràs com a mesura que vagis sentint gent de diferent procedència t'aniràs decantant per algun parlar en concret! Ja ens ho comunicaràs!
JROCA: Ben dit, "menys el xava". És que és tan trist... i més si l'has de sentir cada dia anant i tornant...!
Xe, què gran!
Però molts valencians sí que canvien desinències i mots en arribar a Barcelona (Núria Roca l'altre dia en "El Club" no sabia ni què parlava). Amb tot, la veritat és que darrerament no en pare de conèixer ací (som una bona 'diàspora') i quasi tots es mantenen fidels al seu parlar.
Dels parlars catalans, no sé per què, m'agraden prou el de la Segarra (de l'occidental) i el d'Olot (de l'oriental).
Home, sí, a mi m'agrada el baixllobregatí (zona delta): digueu-me xovinista, si voleu. Ara, no hi ha res que m'emprenyi més que, en sentir-me algú em pregunti si sóc de Barcelona: que no saben distingir entre els xaves i els de l'altra banda del riu Llobregat?
Tret del baixllobregatí, el que em fa més patxoca és l'apitxat, ja veus!
A Pedreguer (potser siga el poble que ha comentat Andreu) sempre s'han emmudit les -r finals i habitualment no es pronuncien les -t finals dels gerundis.
Ja ho diu la dita: "Dels pobles del Marquesat / que parlen més mallorquí, / és Pedreguer, sens dubte, / com saben tots per allí."
Salut companys!
És una gran sorpresa que algú mostri predilecció pel parlar de la Segarra. Amic vent de cabylia, en això et secundaré sempre que fagi falta! ;) També he de sortir en defensa ferotge de la bellesa del parlar balear -perquè la família no m'estovi, menorquí-. Jo no en conec cap d'aquí, només d'allà, pel que no puc jutjar aquesta teoria de la senyoreta elitista, però sí confirmar la santa mania de creure que els catalans no els entenem (i amb certa raó, no tots som tan esplendits lingüísticament parlant com els que som aquí, i hi ha molt catalanet pedant deixat anar) i desmentir, al menys en nom del meu entorn, aquest concepte d'inferioritat lingüística que algú comentava.
Salut i felicitacions a l'Esteve Cardús, quan passi per aquí, per la feina de maquillatge feta amb aquest blog. ;)
Jo he de dir que em poso content només de sentir parlar català.
Als taxistes els faria una abraçada quan em parlen en la nostra llengua.
Però he de dir que el parlar que m'alegra més és l'accent anomenat "guiri", o sigui, el d'una persona forània que ha decidit aprendre català, encara que el parli més o menys malament.
També m'agrada el català de gent castellano-parlant, no per la sonoritat en sí sinó pel fet! Hi ha gent que s'hi esforça i els ho hem d'agraïr en comptes de riure'ns dels seus errors...
VENT D CABYLIA: Tens raó, tens raó, la Núria Roca la vaig sentir parlar un dia i fa una mica de barreja!
ESTRIPANITS: Veus? Ja sabia jo que alguna preferència devies tenir! ;-) Ara, no té per què ser un insult que et demanin si ets de Barcelona, que aquí encara en quedem alguns que parlem dignament! ;-)
BLAI: No havia sentit mai aquesta dita! M'ha agradat! Per cert, un altre lloc on fan això és al poble Ibi.
JORDI: Però jo penso que més que no entendre'ls és que hi ha gent que no els vol entendre, no? Solen ser individus que responen al perfil "Hola-sóc-ciutadà-del-món-i-només-parlo-xava". Tot plegat és qüestió de posar-hi un xic de voluntat!
ROI: Tens tota la raó del món. L'accent dels nouvinguts és dels més captivadors, i una cosa que no hem de fer mai és riure'ns-en. I és que hi ha molta gent que en veure que l'accent de l'interlocutor no és "autèntic i genuí" canvia el xip i passa a l'espanyol, com si amb això fes un favor a l'altre... Després, és clar, hi ha un pilot d'immigrants que es queixen que els autòctons no els donem oportunitat de practicar... És ben bé que nosaltres ens ho fem i ens ho desfem!
Què és el xava?
Per cert, jo el que no suporto, em surt urticària!! són alguns illencs parlant en castellà (tenen una musicalitat que odio) i alguns valencians parlant en castellà també (arrosseguen la última lletra i fan una cosa molt rara amb ella... la Núria Roca ho feia a la darrera edició de Factor X) I el que odio més encara és que amb aquest accent, que sembla que parlin amb més facilitat català que castellà, si els canvies a català, continuen parlant en castellà!!! AAAAAAAAAAAAAAAAHHHHHHHHHHH!!! Potser per això em fan més ràbia... serà el subconscient?
Ja que parlem de guiri, això que'm fa riure és que a l’Empordà en lloc de dir gràcies, solen dir merci, no sé per què. I a mi, posem per cas quan estic a punt de pagar la gasolina amb la visa , al veure el meu carnet francès d’identitat, em diuen « gràcies » i no pas merci. Sóc l’únic de la cua que té dret al «gràcies» !
Si tuviera que quedarme con un dialecto , lo haría con el menorquín , porque considero que posiblemente sea el habla más arcaica ( es el territorio que se ha mantenido menos españolizado ) , aunque no sé si para los catalanes resulta igual de complicado entender a un menorquín que a un mallorquín . Me da que con el menorquín los problemas serán menores , y con el ibicenco aún menos .
Lo que hablas de que los baleares acaban hablando un injerto raro , se debe principalmente al hecho de que fonéticamente para el resto de hablantes del área catalana resulta un verdadero quebradero de cabeza entenderles , y además os jodéis de los estudiantes baleares cuando van a estudiar a una universidad catalana , acaban avergonzándose , con lo cual tienen dos opciones , una acabar hablando en castellano porque así seguro que los entienden , o dos , "catalanizar " su habla . En cuanto a los intelectuales baleares, la mayoría hablan en estándar cuando están por Barcelona: Baltasar Porcel, Carme Riera … La excepción sería M. de la PP-au Janer .
Si tuviera que hacer un ránking de “ rasgos dialectales “ que me más me gustan , haciendo una lista de lo que me viene en mente a bote pronto , sin pensarlo mucho y sin que el orden de las mismas indique nada , me quedaría con : La desinencia cero verbal arcaica del balear . El cierre en “u” de las “o”tónicas en gran parte del catalán oriental , cosa que también se da por ejemplo en portugués . Los plurales añadiendo una “n “ ” , de las palabras acabadas en “e” ( home-homens ) , tanto en el valenciano como el ibicenco y que era habitual en el catalán antiguo . La expresión “ ço és “ , muy típica del catalán literario arcaico , y que creo que todavía sigue viva por Menorca . El artículo “ lo “ , tan característico de zonas de LLeida y ridiculizado por algunos cuando no eran ni más ni menos que el artículo literario antiguo . Los artículos personales “ En , Na “ del balear ( La forma femenina me parece muy sensual ) .La distinción b/v del valenciano y balear . El fenómeno del valenciano “ apitxat “ de hacer sonar “ ch” al inicio de palabras como gent (chent) . El verbo “ esser “ como auxiliar , que se daba ( no sé si se sigue dando ) en la Mallorca rural , creo que también se daba por el Rosselló , y está presente en occitano . El hacer “ e “ las “ a “ finales átonas del lleidatà……etc etc etc etc etc.
Para Joan : No creo que sea una leyenda urbana . Hay muchos mallorquines que cuando llegan allí no les entienden . El " palmesà" seguramente no dará problemas, pero tu pon a un catalán al teléfono con " en Rafelet Nadal " y no le entenderá ni un 25% .
Puc confirmar l'ús d'èsser com auxiliar a Rosselló, o millor dit, l'ús d'estre o sere (èsser, ser). Sun sigut = he estat, però també , me sun cremat, i fins i tot: me sun vist una serp. En llenguadocià central: "ai vist una serp". En gascó: qu'èi/è vist ua serp. "ço" és ben viu en occità, en rosselló el mot existeix encara sota la forma xo. Són també rossellonismes, la desinència "i " a la primera persona del singular del present d'indicatiu dels verbs, com en gascó i en lengadociá meridional i central; l'antigua desinència en "es": venes, voles, podes (véns, vols, pots) , la n final de ten, ven (té, ve), cúller (collir), cúser, fúger, búller eca, també l'emplec sistemàtic de les formes proclítiques me, te, se excèpte à l'imperatiu. An a jo, a ne jo = a mi
en realitat, el rosselló comparteix molt trets en comú amb el llenguadocià pirinenc meridional (del donesanès, fenolledès i país de sault) , que ja és mig català. De manera que es discutible la classificació d'algunes parles de la regió. He llegit que català i occità són llengües bessones. No és cert. S'equivoquen de generacions. L'occità és la mare del català. Llenguadocià i català són bessons, el gascó és llur germana.
Aquest personatge amb tan mala llet i tan poca traça em té realment intrigat, ja que no sé si és que fa conyeta o a què es dedica, exactament. Sigui com sigui, dir-li que un vint-i-cinc per cent només seria una xifra possible si posessim al telèfon a un català mig sord i castellanoparlant.
Tres coses:
Primera, això que els del Principat (perquè no només som els de Barcelona)no entenguem el balear no crec que sigui una llegenda urbana, simplement és que hi ha qui no hi posa ganes i hi ha qui sí. Jo visc a Menorca i encara hi ha paraules que no entenc quin significat tenen, i, una de dues, o el dedueixo per context o el pregunto. És cert que al principi l'accent és més complicat, però només cal que tothom hi posi ganes. I molta gent del Principat té la ment molt tancada.
Per altra banda dir que a Menorca potser sí que s'han conservat molts arcaismes, però també tenen una gran influència del castellà en molts mots i no en volen saber res de dir la paraula catalana, perquè, segons ells, sona massa català. Prefereixen dir "techo" abans que "sostre", però és que molts ja ni saben quina és la paraula menorquina (que es perd) "esperiment". Si han de triar, triaran la castellana.
I per acabar, vull defensar mínimament aquest sector de barcelonins que no parlem xava (tot i no fer les neutres tan neutres) i reivindicar que encara queda gent que manté moltes paraules i expressions del barceloní i també en manté la pronúncia. Que no tothom parla tan malament!
Para Joan Peiroton : Entonces por lo que veo , al Rosselló , se utilizaria la construccion " esser+participio " tanto con verbo intransitivo como transitivo . Si no me equivoco con verbo transitivo seria incorrecto , o al menos eso decia Francesc de Borja Moll , y precisamente ponia como ejemplo el Rossello.
Para valqui : Entiendo lo que quieres decir , de hecho yo alguna vez tambien me he planteado lo mismo , sobre todo cuando la gente suele argumentar que el balear es mas puro , que esta menos castellanizado al haber estado aislado geograficamente , siempre me viene a la cabeza que cierto es que el balear presenta mas arcaismos , pero tambien los baleares , que se sienten tan españoles como la cabra de la legion , y que tienen la lengua basicamente como elemento de comunicacion y no como identitario , no tienen ningun reparo en meter castellanismos , que son para ellos palabras tan " baleares " como las propias . Asi que es una extraña sensacion .
Anna, és que ningú no estima el tortosí????????????? G.
ITXASO: El xava és el parlar xavacà de Barcelona, aquell que està ple de "tinc qué" (sic)... Per cert, això que dius d'aquests que et continuen parlant en espanyol, ja és fort, ja!
JOAN PEIROTON: Adieu! Planvengut! Siáu fòrça urosa d'aver un occitan que legís lo blog! Gramaci per lei comentaris!
I això del "merci", he de dir que a Barcelona i també a la Catalunya Central està totalment estès. I em temo que ja no té marxa enrere.
Pel que fa a la qüestió català-occità, tema que he estudiat molt, s'ha de dir que, si ho mirem des d'un punt de vista exclusivament lingüístic -res de influències polítiques-, és ben clar que en el grup gal·loromànic occità cal incloure-hi tres grans branques: gascó, occità clàssic i català. El que grinyola és que avui en dia gascó s'identifiqui amb occità i, en canvi, el català se n'hagi separat. Però, vaja, ja sabem prou bé quins en són els motius. La història ha anat com ha anat. I les fronteres ja ho tenen, això.
FELIP V: És un honor inefable això de tenir presència monàrquica al blog. Al principi vau dir que el vostre coneixement de la llengua que aquí ens ocupa era més aviat minso, i ara sembleu tot un expert en la matèria! Com canvien les coses, oi?
A veure quin dia us animeu a escriure en català. Tranquil, que jo no us pressionaré pas. ;-)
JORDI: Si et té intrigat, et puc donar alguna informació: tinc dades que em permeten gairebé assegurar que aquest nou visitant prové del País Valencià. No vull pas pensar que es tracti d'un blaver, perquè em sembla que no és el cas. Ja ho anirem esbrinant, amb el permís i el consentiment del rei, és clar!
VALQUI: Gràcies per la defensa dels parlar barceloní. Veig que ets un bon exemple d'integració a la comunitat lingüística menorca, ben fet! ;-) I sí, és curiós el que fan a les Illes, amb tant d'arcaisme i tant de castellanisme tot ben mesclat...!
G: Ostres, el tortosí...? Doncs ningú no l'ha inclòs al rànquing, de moment! ;-)
Estic flipant amb el Felip V, si el de veritat hagués tingut tants coneixements del català, segur que no hagués Legislat els Decrets de Nova Planta.
El tema tan polemico y tan debatido de si el catalan proviene del occitano ( llemosí ) , es casi tan complejo como descubrir si fue antes el huevo o la gallina o si quieres mas a tu padre , a tu madre o a la playstation , aparte de haberse convertido en un argumento recurrente por parte del blaverismo valenciano .
Cuando se toca este tema , me gusta hablar de dos aspectos que es conveniente no olvidar , entre los otros muchos que habria que tratar : 1) El numero significativo de occitanos que fueron " bajando " ( repoblando ), y se instalaron en Cataluña desde los siglos IX-XIII ( tambien llegaron durante el siglo XVI pero ese es otro tema ) , como lo prueba la extension numerosa de apellidos inicialmente del sur de Francia " como " Mas , Roig " por toda Cataluña . 2) Diversos autores , como Coromines ,afirman que el " mozarabe de la Catalunya Nova " era muy parecido al romance que trajeron los conquistadores de la Catalunya Vella con el que se fusiono . Este dato del mozarabe . indirectamente , quizas nos podria ayudar a hipotetizar en la circunstancia del desarrollo en la Catalunya Vella de un romance autoctono e independientemte del occitano muy parecido al del otro lado de la cordillera , y que nos hablaria del desarrollo simultaneo de catalan y occtiano y no que el primero derivara del segundo .
Al margen de los " trovadors " y de los poetas catalanes-valencianos-baleares que en la Edad Media solian escribir en occitano o sino con muchos occitanismos , provenzalismos o como se le quiera llamar , ya que era la lengua de " prestigio " , a mi me da la impresion que ya en el siglo XIII-XIV era evidente que ambas lenguas se distinguian y que era algo consciente por ambas partes . Lenguas muy gemelas pero diferenciadas en la " prosa ", eso no quita que si hubiera habido " unidad politica " de los condados catalanes y occitanos se podria haber llegado a una lengua comun , pero los proyectos expansionistas por el sur de Francia por parte de Jacme I murieron en el siglo XIII y cambio de vistas , mirando a partir de ese momento hacia el sur , llegando la conquista de las Baleares y posteriormente la de Valencia..
¿¿ Que si en el origen fueron una misma lengua ?? Es algo que quedara entre los mil y un enigmas de la historia , aunque es cierto que te hace pensar bastante , que en las primeras denominaciones de la lengua catalana apareciera el gentilicio de " llemosí " o mejor dicho " lemosí " ( el fonema /ll/ se solia escribir con una sola l en catalan antiguo ) . ¿¿ Significaba eso , que los catalanes de la epoca eran conscientes que su lengua habia nacido en esa region occitana ?? . " Chi lo sa " ?, ¿ Por que misteriosamente despues de varios siglos ( XIV-XV ) de no utilizacion del vocablo llemosi ( excepto en las composiciones poeticas ) , de nuevo se recupera a partir del siglo XVI para referirse a la lengua arcaica ?? "" Chi lo sa " ?.
Enigmas y mas enigmas.
Anna: granmercés per l'acuèlh tan calorós :)). Lo ton blóc qu'ei estat ua discoberta recenta, gràcias au messatge que penjès en çò deus amics de l'Agasalla. Que soi totaument d'acord dab la toa vision deu grop occitano-romanç, arren mes tà díser aquí!
Vostra majestat: tot això és una qüestio de definició. Els Catalans de l'edat mitjana escrivian en la varietat de romanç normativitzada per les nostres contrades "occitano-catalanes" No era pas més foraster a Catalunya que, diguessim, per prendre alguns exemples modernes, el batua a Vizkaia o el català normativitzat a Rosselló. I sí, la consciència d'una nació comuna existia, sense cap de dubte. Ho trobem ben escrit dins d'alguns documents de l'època.
En el rànquing dels mals parlars us deixeu el català bleda i el catanyol, que un dia d'aquests esdevindrà llengua oficial, de la mateixa manera que a moltes illes caribenyes i del pacífic ho són mescles d'idiomes indígenes i europeus.
CLAUDI: Eh quins visitants més il·lustres tenim, per aquí?
JOAN PEIROTON: Imaginavi qu'aviás estat arribat a travèrs dau blòg de l'Agasalla. E vèsi que sèm d'acord! ;-)
JOAN: Esperem que el president (?) Montilla no oficialitzi mai el seu idiolecte... quin perill!
Minyoneta elitista : Por lo que veo , de cada vez me recuerdas mas a uno de mis 1.714 amores platonicos , que es Marina Llansana . Ambas sois independentistas , ella es lingüista y tu vas camino de ello si no se entremete en tu camino el enamorarte de un ejjpañol pepero ( Estaria bien que te liaras con un hijo de Acebes ) . Las dos sois unas apasionadas de la lengua de los trovadores ( ¿ Tu tambien has estado de Erasmus por la Occitania ?? ). Y tambien hay un cuarto aspecto que compartis , pero que me lo reservo.
Hablando de la lengua occitana , que esta en coma debido a unos joputas primos mios y su politica lingüistica mucho peor de la que implante en Hispania ( no os quejeis ) , ¿¿ alguien sabe de alguna pagina web para escuchar alguna radio en occitano ?? . Mi experiencia de las dos o tres veces que lo he intentado en el pasado siempre ha sido encontrarme con paginas raras , donde o no funcionaba el icono de la radio en directo o estaban en un formato de audio raro , con lo que desistia de buscar el programa en cuestion . Igual de frustrante han sido mis intentos de escuchar la supuesta television algueresa en catalan , que siempre que he ido a esa pagina me encuentro con un telediario en italiano .
Bueno , al menos siempre me quedaran las canciones de Frédéric Fortes , aunque no pille ni un 15% de lo que canta.
PD: El dia que pongas en este blog un audio o video tuyo cantando Els Segadors , me comprometo a escribir en " lo plus bell pla catalanesch que ma testa sapia "
Us veig a tots molt preocupats pel xava i a mi, com a mallorquí, també em preocupa i molt el català bleda que se sent sobretot a Palma i entre els joves. Amb aquelles eles pronunciades a la castellana, i el ieisme, i les jotes fetes is, i confonent be i ve (beure-veure), que en mallorquí es diferencien... No hi ha res més repugnant que sentir coses com "Aiuntament de Iucmaior" (Ajuntament de Llucmajor) o "Ramon iui" o "jui" (Ramon Llull)...
I d'això del rànquing lingüístic, jo crec que em quedo amb el manacorí i el ciutadellenc.
FELIP V: Permeteu-me que us faci una puntualització: la Marina Llansana, si bé va fer un Erasmus a Tolosa de Llenguadoc, té un coneixement pràctiament nul de l'occità -encara recordo una entrevista radiofònica en la qual li van demanar que els fes una demostració d'aquesta llengua i no en va ser capaç. I, ara que ja hi ha un xic més de confiança, us prego que em (ens) descobriu quin és aquest quart aspecte que, suposadament, compartim ella i una servidora.
D'altra banda, jo sempre respondré, amatent, a les vostres peticions: podeu escoltar Ràdio Lenga d'Òc a http://www.lengadoc.eu/
PD: Expliqueu-me què tenen a veure els meus dots artístics i la meva major o menor capacitat d'afinació musical amb el fet que vós, oh majestat, ens sorprengueu amb un escrit en català -llengua que, sens dubte, coneixeu.
JAUME: Tens raó. Pel que em solen dir alguns mallorquins que conec, és força desesperant la progressiva extensió d'aquest català bleda, que veig que té més d'un paral·lelisme amb el nostre estimadíssim xava...!
El catanyol ja és utilitzat de forma oficiosa a Barcelona: avui he vist propaganda institucional que duia ni més ni menys com a lema "Eva María se fue a llegir un llibre a la Biblioplatja" (sic).
Sobre les parlars més atractius (abans m'ho he deixat, em sap greu) em qued amb el binissalamer i el llosetí amb les seves es obertes.
Al meu parer en Felip V s'hauria de canviar de nom, perquè si aquell rei detestable (com la majoria i més encara) el veiés no sé si restaria viu a hores d'ara.
Si em permeteu una pregunta, il·lustríssim Felip V: no entenc perquè tant de coneixement lingüístic no va acompanyat d'una bona prosa catalana. Què més bonic que cercar les paraules de la llengua sobre la que es parla?
Anna, quines respostes més originals!
Blai, sí, em referia a Pedreguer, poble capdavanter de la Marina Alta, i que és ben a prop del meu. Salutacions cordials companyó!
PD: Anna, amb valencians com aquests no tindràs queixa. Açò avala el pòdium.
PD2: amb aquest 40 comentaris: tot un èxit de blog!
Obviant el respecte que li tinc al il•lustre convidat que tenim des de fa dies -sóc molt irrespectuós, i acabaríem a esgarrapades-, comentar un parell de les aportacions recents que ha fet a l'intel•lectualisme contemporani. La primera és que un mal servidor no ha tingut el plaer de presenciar cap debat, diguem-ne lingüstic, que tracti si el català prové de l'occità -bé és cert, també, que no assisteixo a gaires-; i la segona, i més important, fa referència a l'eterna analogia entre llengua i identitat, que ell ha titllat de caprici de la classe pública. No senyor, la llengua -totes les llengües- és el principal diferenciador i dinamitzador d'identitats, de cultures, el pal de paller!, i amb el català ho és a les illes, a valència, o a la franja, o allà on tu vulguis, amb la mateixa intensitat en aquelles llars on es parla, que en uns llocs són més i en d'altres menys. La cultura, i la llengua n'és la bandera, no entén ni entra a debatre sobre demarcacions territorials ni sobre estatuts d'autonomia, però és cosa insondablement ferma i fortificadora; el tret identitari més valedor de tota societat.
JOAN: I tant i tant! D’aquests de Barcelona-cosmopolita-i-superguai n’està ple…! No sé quina agència de publicitat deuen haver contractat…
SENTÍ: Sí, oi? És curiosa l’evolució que està fent aquest entranyable personatge!
ANDREU: És clar que no! Amb valencians com vosaltres, com em podria queixar??
JORDI P. FERRER: T’he fet un copiar-enganxar del comentari perquè, no sé per què, no es llegia correctament...
M'ho imagino... la meva incúria ha deixat com a resultat alguna falta tan garrafal que no has pogut evitar corretgir-la. Diga-ho directament, dona, esbronca'm sense por a humiliar-me! ;)
p.d.: Hi ha vegades que llegeixo els comentaris amb dificultats, amb grafies estranyes pel mig. Deu ser cosa d'aquesta tartrana diabòlica...
Sobre el parlar bleda: heu sentit com pronuncia un locutor de la tele del metro de Barcelona? Hòstia, és que sembla la Sandra Camaca! El primer dia que recordo parlava que els "óssos polars puien al iel per descansar".
No és que sigui especialment purista (els meus nebots m'hi tenen més que acostumat) però estic d'acord amb els que us exclameu que aquest parlar s'està convertint en una mena de llengua paraoficial. O molona, enrollada, xaxi, in, daguten...
JORDI: No, home, no! El text l'he deixat tal com tu l'havies escrit. Només que els accents no es llegien correctament, això és tot! ;-)
DAVID: Ara fa molt que no vaig en metro... però ja m'hi fixaré! Fins ara hi havia un locutor d'accent occidental...
Doncs és aquest!
Jo també m'hi havia fixat en l'accent però al final he arribat a la conclusió que sí que deu ser parlant occidental o que l'ha après en aquella àrea però el cas és que, a més, el pronuncia fatal, fatal, fatal. Per exemple, acostuma a embolicar-se amb les -o- àtones que igual te les pronuncia -o- com -u-.
I no és apitxat, eh? Que aleshores diria que "els óssos polars putxen al xel" (o al glaç).
P.S. Fixa't també que és un que acostuma fer una cantarella molt emprenyadora quan "recita" les notícies.
Però és que totes les cantarelles dels que presenten notícies són emprenyadores! Ha ha ha!! :-)
Com aquest no... Quan el sentis i t'hi fixis, ja em diràs, ja.
Per cert, ets sempre connectada o què? Avui perquè estic especialment avorrit (jo no faig pont; sóc dels que demà van a fotre el ridícul) però veig que contestes molt depressa.
Apa, nanit i fins demà! O fins dempús :-)
No, sempre no! Només faltaria! El que passa és que m'has enganxat en una tarda que, per feina, estic davant l'ordinador...! ;-)
Doncs quin quefe més cabrón [normatiu].
Apa, ara sí, dins demà.
Doncs de fet no en tinc, de "quefe". Va ser decisió pròpia!
Doncs et donE gràcies per allò que ens pertoca, a mi em passa al contrari, m'agrada molt l'accent del nord... mmm i a voltes més que agradar, però em costa moltíssim entendre el de Ses Illes.
LOVESICK: És ben bé que de vegades volem el que no tenim, eh? Jo trobo que s'hauria de fer un bon estudi sobre el fenomen de l'atracció interdialectal! ;-)
Trobo que el parlar balear és increïblement atraient, juntament amb les ELES de la gent d'Igualada, però també m'agranda com acaben els verbs els valencians.
De part d'un nou lector.
ANEGUET: Gràcies per explicar-nos les teves debilitats lingüístiques!!
Publica un comentari a l'entrada