M'acostava a un semàfor a punt de posar-se vermell i per això vaig reduir marxes: tercera, segona, embragatge i fre.
Alhora, mirant de reüll el qui em feia de copilot -algú amb remarcables dèries lingüístiques, que consti-, vaig dir:
- Pots ficar el mapa a la guantera?
I a l'esmentat acompanyant li va faltar temps per fer-me notar el seu desacord amb el verb que jo -innocentment- havia emprat. Mentre el llum vermell esdevenia verd, una servidora es va esplaiar puntualitzant amb tots els ets i uts el que va creure convenient.
Alhora, mirant de reüll el qui em feia de copilot -algú amb remarcables dèries lingüístiques, que consti-, vaig dir:
- Pots ficar el mapa a la guantera?
I a l'esmentat acompanyant li va faltar temps per fer-me notar el seu desacord amb el verb que jo -innocentment- havia emprat. Mentre el llum vermell esdevenia verd, una servidora es va esplaiar puntualitzant amb tots els ets i uts el que va creure convenient.
I és que jo he detectat dues tendències entre els catalanoparlants. D'una banda, hi ha els que pequen d'ultracorrecció, per la qual cosa han foragitat del seu vocabulari el pobrissó verb ficar. De l'altra, trobem els que en fan un ús desmesurat o, el que és el mateix, un abús. En aquest darrer cas, jo he arribat a sentir frases de l'estil:
- Anna, fica't al telèfon, que et demanen.
(Com??? Home, ja sé que amb la natació he guanyat flexibilitat, però d'aquí a esdevenir contorsionista...)
Aclarim-ho, sobretot pensant en els parlants que he descrit primer, els que han marginat injustament el nostre protagonista verbal d'avui: quan posem una cosa dins d'una altra, és l'ocasió de fer servir ficar. Així, diem:
- Va arribar tan gat a casa que li costava ficar la clau al pany.
- Fica't el mòbil a la butxaca, ara.
- Es veu que dormien a la mateixa habitació i poc abans de mitja nit l'Arnau ja se li havia ficat al llit!
I també:
- Ei, no et fiquis amb mi!
- Se li ha ficat al cap que ha d'anar-se'n sol, i ho farà.
Va, deixem que el verb posar se'n vagi una mica de vacances, que ja li hem trobat un substitut perfectament apte en un bon grapat de casos. Començant pel cas d'una coneguda emissora radiofònica de caràcter musical, que hauria de fer que un tal Albert -conductor d'un programa en què els oients demanen les seves cançons preferides- canviés la falca d'autopublicitat que diu així:
- Albert, posa-me-la!!
Ja us puc ben assegurar que la doble lectura quedaria assegurada si em fessin cas. Però, és clar, ells volen deixar clar que aquí només n'hi ha una, d'interpretació, la políticament correcta, la de "posa'm aquesta cançó". Evident. En què dec estar pensant? Com se m'ha acudit que aquí darrere hi pogués haver un -suposadament- enginyós joc de paraules? Ai...!
Entrades
21 comentaris:
Ei i també hi ha molta gent que diu quan llegeix un text: aquí fica això. A mi sempre m'ha fet gràcia perquè moltíssima gent l'utilitza excesivament sense adonar-se! Un petonet^^
És veritat!!! Aquest cas me l'he descuidat!! Això és perquè he escrit el post de pressa i corrents, que tinc el cap a les festes de Gràcia i ja faig tard...! ;-)
un petó també!
Això de la foto vol dir que els enamorats no podem anar a ficar-li-la o(o ficar-nos-la) al carrer Nàpols?
Hahaha! No ho crec, no ho crec! Al carrer Nàpols són molt tolerants, t'ho asseguro! El que passa que per aquesta zona de l'Eixample hi ha algun romàntic empedreït que es dedica a pintar de negre el contorn del vidre de dalt dels semàfors perquè tingui forma de cor cada cop que es posa vermell... A mi m'agrada, la iniciativa! ;-)
A Alacant no fem servir mai el verb ficar. Diem posar i clavar. Els valencians diuen: m'he ficat nerviós. Nosaltres: m'he posat nerviós.
I et claves en tot quan algú és massa tafaner.
No sé si hi té gaire a veure. Espere no haver clavat la pota.
EFE: No has pas ficat la pota!! Al contrari!! M'encanta que aporteu dades de com ho dieu cadascú, i més encara si ve d'un valencià...!! ;-)
M'ha agradat especialment aquesta expressió de "clavar-se en tot"!!
Salutacions i benvingut!
M'ha encantat el teu bloc! Jo no sóc lingüista ni res per l'estil però també m'agrada buscar cosetes al català. La crònica està en procés de correcció. Merci.
Perfecte!! No dubto que serà molt bona! ;-)
A mi no em barrufa el verb ficar!
Proposta per desterrar el verb ficar en un cas:
Ficar-se al llit = colgar-se al llit
Almenys al meu poble gent poc donada a l'ultracorrecció ho diu.
I tant, "colgar-se". I el meu pare, quan era petita, sempre feia servir el verb "acotxar-se". Tots dos prou expressius!
Notes mallorquines:
- "Ficar", molt freqüent, se sol substituir per "posar dins": posar dins sa gelera (ficar a la nevera).
- Diem "posar-se en tot" (entremetre's o ficar el nas contínuament), que pareix equivalent a l'expressió alacantina.
- Encara és molt usual dir "colgar-se" (colgar-se al llit no em sona que es digui gens per aquí).
- Potser després de tant de ficar hauríem de començar a pensar a treure. Ho dic perquè aquest post m'ha recordada la confusió que hi ha a Barcelona i voltants en els usos dels verbs "treure" (contrari de ficar) i "llevar" (contrari de posar).
Sí, sí, és cert que a gran part del Principat hem foragitat el verb "llevar", més enllà del que hom fa al matí quan surt del llit... Anem perdent vocabulari, això no pot ser! ;-)
aquestes coses em treuen de polleguera, no ho suporto!!!!!! jo parlo com em surt dels psifñkaahsdlfaeslraf!! jajaja
Doncs noi (o noia), has triat un mal circ per visitar!!! ;)
ITXASO!!! Pensa que jo dic tot això, però sempre diferencio un context acadèmic o formal d'un de col·loquial! En una conversa amb els amics, no ens hem pas de posar a parlar com savis il·lustrats, només faltaria! Una altra cosa és que jo tingui el problema (?) de no poder desconnectar mai i estigui sempre pendent no només de QUÈ sinó també de COM parlen els meus interlocutors... ;-)
PD: Veig que has tornat de vacances, m'alegro de tornar-te a tenir per aquí!!
JORDI: Moltes mercès per les teves intervencions en defensa d'aquestes nostres manies lingüístiques!! ;-)
Jo també me n'havia adonat d'això de "ficar". Suposo que és perquè sóc dels que el fa servir, quan no dic "fotre" per "fotre" directament als que no diuen "ficar".
molt bé! gràcies!! llavors fica't el jersei està ben dit? perquè el poses dins el cos.. és que és complicat, perquè sona molt millor posa't..
gràcies pel post!
Hola, estic matant el temps, o revivint-lo, fent una visita per aquest blog tan simpàtic, i mira per on vull afegir un comentari. Sóc de València, i per ací s'utilitza el verb "ficar" molt sovint, amb el sentit de "posar". De tota manera, m'ha vingut al cap una anècdota de fa molts molts anys (jo ja sóc una mica majoret i tinc molts records que van venint.
Érem a l'institut, jugant un partit de futbet. En el meu equip hi havia gent bastant "chistosa". Fèiem broma de quasi tot. Recorde la següent jugada en un dels partits de la lligueta interna. Jo duia el baló, i corria cap a la porteria contrària acompnyat, a certa distància, d'un company desmarcat que em demanava la pilota. La passada era clara i amb possible perill per a la porteria rival. El meu company d'equip no em va demanar el baló amb un "passa-me-la!", o "posa-me-la!", o "fica-me-la!", sinó amb una frase molt més poètica, i inesperada: "Ensucra-me-la!" Em va entrar tal atac de riure que vaig caure a terra i ahí va acabar la nostra jugada d'atac. No hi va haver gol però sí una frase memorable.
Hola!
Primer de tot, m'agradaria felicitar-te pel blog (no pas bloc). L'he descobert fa poc però m'hi he passejat prou. Aprenc i ric molt.
El cas és que, pecant d'alumna histèrica en procés de treure's el carnet del cotxe, volia fer una apreciació (que suposo que és més tècnica que lingüística i que, a més, no té massa o cap importància en el contingut del post!) Resulta que, segons em va explicar el professor de l'autoescola, en contra del que molta gent pensa l'acció de desembragar és la d'apretar el pedal i la de d'embragar, la de treure el peu de damunt del pedal! Oi que sembla que hauria de ser al revés?!
Res més! Gràcies per llegir la tonteria (el pitjor és que no sabria explicar-te el perquè, però era una cosa sembla a que quan poses el peu al pedal, desembragues perquè fas que els engranatges deixin de funcionar!)
Una salutació des de la perifèria, des de la Santako cañí...!
"Ficar" tenia una certa connotació obscena entre els fabristes i per això l'evitaven. En valencià si que es diferencien bé "posar" i "ficar" llevat de l'Horta però les persones grans en fan un ús més encertat. A mi, personalment, em repugna sentir coses com ara " M'he ficat malalt". Em fan vinir rampes a les oïdes. Jes
Publica un comentari a l'entrada