dijous, 30 d’agost del 2007

L’exèrcit dels incorregibles

Ja fa temps que Barcelona està (es)sent envaïda per unes imparables tropes que avancen decidides, a tot drap. Les encapçala un capità tossut, irreverent, incorregible, el general Tenirqué. Els seus inferiors immediats són els guerrers Antineutres. I, ja al darrer rang, hi ha els soldats rasos, que s’encarreguen d’una multiplicitat de tasques.

A causa d’aquesta invasió, els catalanoparlants de la capital i rodalia s’han avesat, com qui no vol la cosa, a articular un seguit de despropòsits lingüístics perfectament capaços d’enervar la meva humil persona.

Perquè us en feu una idea, avui en dia és del tot normal que, si passegeu pels carrers de Barcelona, sentiu converses com ara:

- Quin gelat més bo. Vols? Va, prova’l!


Efectivament, el pronom EN ha estat cruelment desterrat -no se sap ben bé on. És més, alguns conciutadans t’arriben a mirar malament si respons:

- No, gràcies, no EN vull pas.

I fins i tot alguns quedaran estupefactes si els dius:

- Sí, gràcies, m’agradaria TASTAR-lo, el teu gelat.


I si et vas a comprar roba, a més de la música txumba-txumba a tota pastilla, hi ha altres factors que poden provocar-te un bon mal de cap, com ara alguna adolescent que pregunta:

- On estan els provadors? Vull provar-me aquest jersei.




I tu et recordes d’aquell temps en què les coses EREN al seu lloc, d’aquells anys en què, quan anaves amb la teva mare a comprar roba, te l’EMPROVAVES.

Una de les darreres víctimes d’aquest exèrcit implacable ha estat el COM QUE causal, que ha patit l’amputació d’un dels seus membres, amb aquest resultat final:

- Com he estat malalt, m’he perdut dues classes.


En fi, ara que us he fet un esbós de la situació, he de reconèixer que tampoc no cal ser del tot pessimistes: no ho digueu a ningú, però ens hem unit uns quants resistents per crear una xarxa que, amb una bona neutra com a crit de guerra, lluita contra aquesta terrible colonització.

Una salutació des de la Resistència Barcelonina Antixava (RBA)!

59 comentaris:

Clint ha dit...

Saps que espanta una mica això d'escriure't un comentari? ostres i si no sóc suficientment elitista en la tria dels mots? jajaja

M'agrada la forma/manera (no estic segur) de tractar el tema!

una lingüista ha dit...

CLINT: Ostres, n'hi ha molts que dieu això de la pressió que suposa escriure aquí... hahaha!! Però no n'hi ha per tant! Aquí els comentaris no han de ser 100% correctes, només faltaria! ;-)

PD: Voto per "manera". Benvingut!

Claudi ha dit...

Me la jugo com en Clint i escric també un comentari.

Quan em llegeixo aquesta web, penso: "Claudi parles fatal". La llengua crec que té la propietat, com moltes malalties del contagi. És important que tots aquells qui no diuen barbarismes ens parlin molt per tal de contagiar-nos.
També estaria molt bé que els mitjans de comunicació fessin un correcte ús de la llengua. Ara bé, amb els mitjans de comunicació que tenim (Tv3, C9, IB3 etc) que fan servir un català light quan no fan servir el castellà, no m'estranya que parlem tan malament.

Anònim ha dit...

Anna!!! Em puc fer de la RBA o no m'hi voleu perquè no sóc barcelonina? De neutres, no en faig i, pel que fa al SER/ESTAR els faig servir com explica Ramos a la GCC per a tortosins i valencians. Ja saps qui sóc?? No et demanaré + detalls ;p M'agrada el teu blog! Un b7
G.

una lingüista ha dit...

CLAUDI: Ei, gràcies per jugar-te-la... Ni que us condamnés a l'ostracisme quan feu faltes... ja us val! ;-)

G: Evidentment, evidentment que sé qui ets!! I em fa molta il·lusió veure't per aquí, a més així aportes un toc més de varietat dialectal, que sempre va bé!! ;-)

Anònim ha dit...

A Mallorca sempre ens assatjàvem la roba, ara hi ha de tot.

Crec que hauríeu de montar una cèl·lula d'aquesta RBA a les Illes, perquè la gent cada cop parla més malament l'idioma i se'n despreocupa més, sinó mirau els crits que hi van haver quan es va acomiadar en Nadal d'IB3 per parlar el català de manera horrorosa o la pèssima pronúncia de la Consellera Galmés, responsable entre d'altres coses de la política lingüística, que no escandalitza ni als més ortodoxos.

una lingüista ha dit...

JOAN: És cert, és cert, l'altre dia en parlàvem amb en Gabriel Bibiloni i va esmentar aquest verb... que a mi, en aquest context, se'm fa estrany. Tant de bo es conservi!

I sí, no tinc cap reticència a estendre la RBA cap a les Illes, on segur que també és molt convenient...

Esteve Cardús ha dit...

ARA JA SAPS PERQUÈ NO VINC MAI A BARCELONA. PER SORT HI TINC UN PARELL D'AMICS QUE TRENQUEN L'ESTADÍSTICA, PERÒ LLEVAT D'ELLS... I DE POCS MÉS. M'HI POSO MASSA NERVIÓS, QUÈ VOLS QUE ET DIGUI...

una lingüista ha dit...

Del tot comprensible...

Anònim ha dit...

Compte, midons! Observeu el vostre segon comentari: cal dir "no n'hi ha per A tant" i no "Però no n'hi ha per * tant". Consulteu, consulteu: http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0072545

Nogensmenys, ho feu molt bé. Endavant, lingüista!

Pompeu

Digueu-me "Peu" ;-)

Tals ha dit...

Ais..a vegades em fas sentir malament i tot, que jo tinc moltes interferències del castellà i a vegades cometo molts errors. Hi ha un, però que fa molta ràbia i mal a les oïdes: el "tenir que".
Per cert, perquè les pijes parlen tant amb la "a"? oi que no s'ha d'"obrir" tant la vocal? que a mi ja em costa diferenciar el que és una e i el que és una a més del normal quan parlen! un petonet^^

Enmig del camí ha dit...

Ai!
Quina mandra em carda tornar a la capital. El dia cinc hi tinc la primera visita del curs (acadèmic, diuen) i el dia dotze ja comença tot amb força i empenta. Però la lluita continua. Per la vocal neutre, redéu!

una lingüista ha dit...

POMPEU FABRA (PEU): Sapigueu que sóc perfectament conscient del que la normativa actual diu sobre l'ús de "per" i "per a", però també estic al corrent dels nous plantejaments que proposen eminències expertes com ara en Joan Solà i que pretenen modificar el mar de confusions que suposa avui en dia la dicotomia entre la preposició i la locució preposicional. Ergo, NO ÉS CAP ERROR, ÉS UN ACTE DE MILITÀNCIA LINGÜÍSTICA. I recordeu que el diccionari no és la llengua, sinó que (part de) la llengua es troba al diccionari.

PD: La setmana passada vaig tenir l'honor de passar una estona al voltant de la vostra tomba, oh "seny ordenador de la llengua catalana". Colpidor, de veritat.

TALS: No et voldria pas fer sentir malament..., però és que, com tu molt bé dius, hi ha casos que fan feredat! ;-)

ENMIG DEL CAMÍ: Mandra? No!! Tan bé que s'hi està... ;-) Bé, una mica ja t'entenc, ja...! ;-)

Anònim ha dit...

General, es presenta el tinent Nonam Niambrodes. Bones notícies del front de Mallorca! Hem batut el temible comando en(a) celluda i tenim encerclat el que resta de la divisió lerel·lerele. Sols hem de lamentar una baixa: el caporal Jahosabiajo, que donà les seves vocals obertes per defensar la nostra posició. Us mantindrem informada.

una lingüista ha dit...

NONAM: ;-) És una gran notícia veure que a les Illes hi ha tant de moviment, però per formar part de la RBA us poso una condició: no es pot ser pessimista! Veig que la vostra tasca va donant els seus fruits i això em satisfà, i molt! Una abraçada de suport, doncs! Estem en contacte. ;-)

Esteve Cardús ha dit...

Disculpa'm, però qui diu: "Com he estat malalt, m’he perdut dues classes." en realitat diria "Com he estat malalt, m’he perdut dos classes." jejeje

estripanits ha dit...

Tot i ser baixllobregatí de ben a prop del Cap i Casal, he de dir que em fa moltíssima mandra aquesta ciutat que cada dia més sembla pensada només per als turistes! Des de la meva comarca, emperò, ànims a la RBA!, però ja us ho fareu els de ciutat, que nosaltres ja tenim prou feina a l'altra banda del Llobregat.

Us desitjo salut i llengua (aquesta darrera en totes les seves accpecions, hehehehe) per a tot el cap de setmana!

Dèlia ha dit...

A mi em passa com a G., però si puc també m'hi apunte, a la RBA.

una lingüista ha dit...

ESTEVE: Sí, sí, ho vaig estar a punt de posar, però al final em va envair un sentiment de compassió irrefrenable i vaig decidir no ser tan cruel... Però tens tota la raó!

ESTRIPANIS: Vaja, veig que aquí tots us apunteu a criticar la meva estimada metròpoli, eh... ;-)

DÈLIA: És clar que sí! Des de la RBA et donem la benvinguda!

Anònim ha dit...

Al PV EN té bastant bona salut. En canvi, HI fa anys (segles?) que el vam perdre. Ens queda petrificat:
-T'hi trobes, t'hi veus, ...

Jo i les neutres no ens portem gaire bé, però alguna cosa en sé de pronoms (LI LA) :-)
M'hi puc apuntar, a la RBA?

Anònim ha dit...

Al País Valencià els emprovadors estan, no són (bé, això quan no "están", que és bastant sovint).

Pel que fa a l'EN i l'HI, com bé ha dit Andreu, el primer es conserva, el segon poc. També canvia l'ús de LI, LA i HI. Per exemple diem "li la porta" en comptes de "la hi porta" o l'hi porta".

De totes, l'RBA té tot el meu suport!

Anònim ha dit...

Elitista, tinc una pregunta per vós: ¿la proposta de Joan Solà sobre l'ús del "per" i el "per a" no afectava només els infinitius? És a dir, en casos com ara pronoms (això ho he fet per tu / això ho he fet per a tu), ¿no creus que cal mantenir la dicotomia perquè hi haja una millor comprensió? No sé, eh, la veritat, jo recorde que Solà deia que davant de l'infinitiu (tret d'un parell de casos poc usuals) no calia fer la distinció, sempre "per" i a córrer; ara bé, l'embolic és gran. Recomana'm alguna lectura més actual sobre el tema (que no siga el de Sintaxí: estat de la qüestió ni la GCC! Gràcies. Òsc

Anònim ha dit...

Xe, corregeix-me el per del meu anterior comentari, "sisplau". On (hi) posa "per vós", (hi) ha de posar "per a vós".

Samanta B ha dit...

Tendra rebequeria de la nostra lingüista envers l'atreviment inquisitorial del nostre Peu... Ja se'n cuidaran, una altra vegada, cridà ella.

Molt d'acord amb què es recordi que el diccionari no és la llengua, la llàstima és que la precària salut dialectal d'aquest país (diga-n'hi estirabot, si vols), tan i tan influida per la magestuositat de la llegua grossa del veí del costat esquerra, obligui a tanta gent a buscar-ho tot, tot i tot, per tal de "parlar bé".

L'última vegada que vaig anar a Barcelona em van multar per anar massa ràpid a la sortida dels túnels de Vallvidrera, i la penúltima per fer una rotonda "exclusiva per (a) busos". Ja us les ben regalo, les rotondes exclusives per (a) busos, i aquesta capital impersonal, també.

Salut!

JRoca_Font ha dit...

A mi també em fot molta ràbia aquesta manera de parlar. Crec que el que més detesto és el "com he", fa mal!

Claudi ha dit...

Aquesta pàgina està arribant a uns nivells que properament serà de lectura obligada a tots els estudiants del primer curs de filologia.

una lingüista ha dit...

ANDREU: Moltes mercès per la teva aportació sobre el comportament del valencià. Això de les neutres... va, t'ho perdono... és el que té ser de per allà baix, no? ;-) I clar que t'hi pots apuntar, i fins i tot ser-ne membre honorífic! un petó

BLAI: O sigui que del verb "ser" amb aquest valor locatiu ja no en queda rastre...? Bé, en qualsevol cas, millor que els emprovadors "estiguin" al fons a mà esquerra que no pas "estén".
Ah! Sigues benvingut a la RBA! Això va creixent!

ANÒNIM/ÒSC: Les noves propostes que s'estan elaborant no se cenyeixen pas exclusivament a l'ús davant d'infinitiu. De fet, tot parlant-ne amb el mateix Joan Solà, em va acabar per comentar que la solució, molt probablement, passava per deixar que cada dialecte fes la seva, tot i que se'n podrien exceptuar els casos d'ambigüitat ("Una casa feta per / per a ells"). És inútil inventar-se normatives recargolades que només fan que putejar el personal. Seria interessant veure si aquest error (?) teu que esmenes en el segon comentari és un simple error tipogràfic o va més enllà... pensa-hi. De moment encara no s'ha publicat res de definitiu, però l'Institut està a punt de treure la nova gramàtica, dirigida per en Solà, que pot significar un gran avenç! A banda d'això, benvingut al blog! ;-)

JORDI: Tu també trobes Barcelona tan terrible...? Per què?? A veure si encara seré l'única que n'està enamorada!

JROCA: Sí, fa mal, però cada cop està més i més estès: si et digués que l'he arribat a sentir a la Plana de Vic... Ah! Benvingut també al blog!

una lingüista ha dit...

CLAUDI: Hahaha! Segur, segur...! Ai... ;-)

JRoca_Font ha dit...

A la Plana de Vic no si us plau, no fotem!

Anònim ha dit...

Una lingüista elitista: potser el meu error tipogràfic va molt més enllà, tens raó. He passat un cert temps per Barcelona i he conegut gent que parlava altres varietats dialectals que segurament han deixat petja en el meu subconscient lingüístic.
Hi estic completament d'acord: la normativa ha de ser senzilla perquè l'usuari s'hi senta còmode.
Ai las! Porte molt de temps esperant la Gramàtica de l'IEC i la nova edició del Manual de redacció; mentrimentres, ja tenim una gramàtica normativa de la llengua no sé quina, la de l'AVL, redactava per Saldanya (ets gran Saldanya!), que té solucions (normatives) força clarificadores i entenedores. Què me'n dius? Hi has fet una ullada?
Salutacions

una lingüista ha dit...

No, però la hi/l'hi faré de seguida que en tingui ocasió! Mercès! ;-)

Anònim ha dit...

Ah, li la faràs? ;-)

una lingüista ha dit...

;-) I tant!

una lingüista ha dit...

És més, si el sistema pronominal del valencià és fes extensiu a tot l'àmbit lingüístic tindríem molts menys problemes... oi?

Anònim ha dit...

Només vull donar-te suport en la defensa de la metròpoli, a mi també em té enamorada, tot i els seus defectes i el mal parlar de la gent.

Una petita filòloga.

una lingüista ha dit...

Gràcies, petita filòloga anònima!

Benvinguda al blog! ;-)

una lingüista ha dit...

A propòsit, el cinquè comentari, del qual sóc autora, conté un preciós i tendre error tipogràfic... Per evitar dAmnificats, direm que aquí no condEmnem ningú...! ;-)

Anònim ha dit...

La gramàtica de l'AVL té avantatges. El primer, que ja la tenim, mentre que la de l'IEC costa molt de parir pel que sembla. Però també té desavantatges, com per exemple no propiciar un estàndard més unitari, com el que ja hem aprés les primeres generacions de valencià a l'escola.
Què en farem!

Samanta B ha dit...

Quaranta comentaris, família llenguadicta! Déu n'hi dó! Seria plantejable una plataforma més col·lectivista, més ambiciosa, i, si convé, fins hi tot més elitista (:p) per a abordar tot el que va sorgint d'aquesta nostra dèria.

No m'agrada Barcelona primer de tot perquè no m'hi sento representat, no crec que sigui el motor de res de destacable, i ens toca patir-la més omnipresent encara que Madrid per a Espanya (i que s'entengui Espanya com a concepte ideològic, no territorial). No m'agrada Barcelona ni la seva rodalia perquè està apoderada per una grolleria cultural insoportable i totalment castellanitzada. Respecto, i és més, m'estimo, els que us quedeu allà o els que se n'hi van a fer militància catalana, perquè sense metròpoli una cultura està perduda, però jo no em veig amb forces d'estar-m'hi dues tardes seguides.

una lingüista ha dit...

ANDREU: Sí, té desavantatges, però com a mínim sabeu quins! Nosaltres ni això... En sé d'una que ja s'està impacientant! ;-)

JORDI: De fet, de vegades sembla que viure a Barcelona i ser catalanoparlant actiu constitueixi tot un acte de militància permanent... però a mi m'agrada!

Vent d Cabylia ha dit...

Apunta un altre valencià a la RBA, però este en la causa militant, que visc a Barcelona i he de 'lluitar' contra eixe xavisme no veneçolà...
Amb tot, ara que em pare a pensar, de la gent que he conegut a Barcelona només al voltant d'un 15-20% hauran estat del cap-i-casal barceloní; la resta són de Banyoles, Girona, Olot, Tremp, la Pobla de Segur, Tàrrega, Guim, Guissona, Cervera, Xerta, Lleida, Santa Coloma, Vilanova i la Geltrú (d'estos n'hi ha molts, no sé per què), Sant Feliu de Guíxols, Manlleu, Centelles, Martorell, Barberà de la Conca, Tortosa, Alzira, Tavernes Blanques, Crevillent, Castelló de la Plana, Morella, Ciutat de Mallorca, Pollença, etc. (i no compte els de fora del domini lingüístic...). Costa de trobar barcelonins, costa...

una lingüista ha dit...

Quina llista!! ;-) Sí, Barcelona és una ciutat d'acollida... i moolt molt molt multicultural. La veritat és que a la universitat també n'he conegut poca, de gent de la capital. Tots els nous amics, coneguts i saludats que he anat fent són de fora vila! Ah! Benvingut a la RBA!

PD: Atenció, principatins i illencs, que la RBA ja té majoria de valencians! ;-)

Samanta B ha dit...

La mal nombrada multiculturalitat és una de les coses que més avorreixo de Barcelona i el que no és Barcelona. És la trampa més candent de la globalització. Entenguis global com a "total, en conjunt, sense discriminació de les parts. Per la via de la multiculturalitat no entraré pas a Barcelona.

Anònim ha dit...

Jordi p.ferrer: "La mal NOMENADA multiculturalitat" i no pas "NOMBRADA", company ;)

Déu vos guard. Sóc estudiant de farmàcia, però des que tinc consciència nacional m'apassiona enraonar bé la llengua de la meva nació. Per què no estudio pas filologia? Doncs perquè la meva nació desapareixarà cultural i lingüísticament irremeiablement. Per tant, no paga la pena.

El cas és que crec que estic entre les "2000persones catalanoparlants no-filòlegues" que tenen un millor coneixement de la llengua catalana al món. (mercès)
I si es munta qualsevol grup selecte i elitista de catalanoparlants a Barna m'agradaria formar-ne part.

Sé parlar tots els dial·lectes del català (fins i tot l'alguerès col·loquial). Veig i me n'alegro que hi hagi gent amb les mateixes inquietuds que jo.
No sé que més dir...

Espero que em contesteu. Gràcies.

Anònim ha dit...

PD: Sóc en CUTXO_JUEU del Racó Català

www.racocatala.cat (el de l'escrit anterior)

Samanta B ha dit...

Anònim: Aquí en diem nombrar, també, de nomenar. ;) I filòlogues de les persones que exerceixen la filologia. ;) Cordialment, de veres.

una lingüista ha dit...

Jo no voldria ficar el dit a la llaga, però avui en dia el verb "nomenar" significa 'designar algú per a un càrrec'. En aquest altre cas que dieu, cal fer servir "anomenar", és a dir: "La mal anomenada multiculturalitat". Abans de corregir res, assegureu-vos-en. Perquè en el teu escrit, CUTXO_JUEU, hi he detectat més d'un error.

A banda d'això, sigues molt benvingut al blog! I t'he de confessar que he quedat fascinada amb això de l'alguerès col·loquial!! ;-)

Samanta B ha dit...

Mestressa, ;), té gràcia això de dir que avui en dia això significa això... tant pel que fa a "l'avui dia" com al verb significar. És fàcil picar-se els dits intentant fer extensibles aquestes distincions, en àmbit col·loquial, a tot el territori lingüístic, perquè hom et dirà "a mi que coi m'expliques, si els meus avis ja en deien així!". Cosa distinta és si entrem a valorar textos científics, però en qualsevol cas, per mi nomenar -al que, nogensmenys, també donaria el significat que proposes- i anomenar són una mateixa cosa.

pd.: Estic d'acord en alertar que si comencem a corregir-nos en aquest tipus d'intervencions ens acabarem fent mal. Salut! ;)

El veí de dalt ha dit...

Els de l'editorial RBA&Editores no et posaran una querella per usurpar-los les sigles? PROVA de fer-los enfadar que TASTARÀS la seva ira espanyolista i encara et farrn EMPROVAR un jersei amb la bandera rojigualda.

Un petonàs, elitista; és clar.

una lingüista ha dit...

Hahaha!! VEÍ DE DALT: molt bona, aquesta! un petó! ;-)

Claudi ha dit...

Cutxo_Jueu, del racó, jo sóc en grinfild!.

El que no entenc és com una persona que s'estima tant el català, té una actitud tan conformista, "com que desapareixerà a la merda tot". Si els jueus fossin com tu no haguessin recuperat l'hebreu després d'haver-se perdut 2000 anys abans o un exemple semblant amb els còrnics.

Anònim ha dit...

Un repte pels que estan tan empipats amb Barcelona: digueu noms de carrers de Barcelona que no siguin de Ciutat Vella o l'Eixample. 2 punts més si hi heu anat mai.

Anònim ha dit...

Per cert, que ciutats tan poc multiculturals (comparativament) com Palma estan lingüísticament molt, molt, molt pitjor que Barcelona. Que per cert està molt millor que qualsevol altra ciutat de l'àrea metropolitana.

una lingüista ha dit...

CLAUDI: Jo també sóc del parer que cal ser optimistes! ;-)


ANÒNIM: Bé, jo antibarcelonina no ho sóc pas, que tampoc es tracta d'anar en contra de les meves pròpies arrels! Si de cas, critico el parlar "xava". Com que és la meva ciutat, és clar que et puc dir noms de carrers ubicats fora d'aquestes zones que esmentes, només faltaria! I sí, hi ha molta gent que critica però desconeix la ciutat; i sí, això que Palma està "fatal" ja m'ho han fet arribar diverses veus... serà qüestió d'arribar-m'hi i comprovar-ho! ;-)

Anònim ha dit...

Estimada lingüista elitista: no són "rodalies", sinó "rodalia". Renfe ha fet molt de mal a la llengua, també!

una lingüista ha dit...

SEGONA: Atenció, la morfologia depèn de la semàntica. Aquí, certament, la interpretació més afavorida és la de 'els voltants d'un nucli'. És a dir, és en singular quan parlem, per exemple, de la rodalia de Vic. En canvi, podem dir tren de rodalia i també tren de rodalies, segons si interpretem que passa pels voltants d'un o de més d'un punt.

No et negaré pas que, com tu molt bé dius, Renfe ha fet molt de mal a la llengua!

Anònim ha dit...

Però si parlem de la xarxa de trens de la rodalia de Barcelona, aleshores ha de ser en singular. És clar que si parlem dels trens de la rodalia de Barcelona i de la rodalia de Girona, podem dir "els trens de rodalies d'aquestes dues ciutats". No vull pas carregar-me el plural lògic!

Anònim ha dit...

Lingüista elitista, no és per tocar el que no sona (¿o sí?), però voldria puntualitzar que enervar significa 'afeblir', 'privar de nervi', i no pas 'posar nerviós', tal com sembla que l'utilitzes al teu article.

Jo mateix ho ignorava, fins que vaig llegir un article d'en Quim Monzó, fa uns dies, a la versió impresa de La Vanguardia. És un error tan freqüent, que potser no passi gaire temps abans que els diccionaris l'admetin com a bo. De moment, però, així ho defineix el DIEC:

1 v. tr. [LC] [MD] Privar de l’ús dels nervis.
2 1 tr. [LC] Privar de nervi, d’energia, fer feble, impotent. És una calor que enerva. Tantes disbauxes l’han enervat.
2 2 intr. pron. [LC] Perdre el nervi, l’energia. El jugador inhàbil s’enerva fàcilment.

Potser faig tard perquè veig que la cosa ve d'uns quants mesos enrere, però com que cuidar la llengua no es limita a la seva castellanització, m'ha semblat que mai no és prou tard.

¡Salut!

una lingüista ha dit...

ARNAURICH: No!!!! No és cap castellanització!!!! És un verb que utilitzo molt quan parlo francès, i m'agrada fer-lo servir en la seva versió catalana, saps??