Un dia estrany

Ens vam llevar tard. Volies cafè i la Nespresso feia el boig. Vam baixar al bar, que ens donessin esmorzar. Tot era bonic, jo el volia de formatge, però tu, sempre tan complicat, el preferies de truita...

Assaborint el darrer glop del cafè amb llet, em vas proposar d'anar a fer un tomb. Volies tornar a passejar per aquell parc de l'altra punta de la ciutat. Vam pujar al metro. I m'estiraves el braç cada cop que m'entretenia mirant les parets...

I se'ns va fer de nit. Vam tornar a casa i, davant la nevera buida, vas despenjar el telèfon. Quan et vaig preguntar quines amanides tenien, no podies reaccionar... Va ser un dia estrany.