Fora! (?)
Bé, que consti que ho he provat... Ja se sap, que hi ha coses que no tenen solució. O potser sóc jo que, com diu la cançó, no tinc solució...
Bé, que consti que ho he provat... Ja se sap, que hi ha coses que no tenen solució. O potser sóc jo que, com diu la cançó, no tinc solució...
Enviat per una lingüista elitista a 18:00 36 comentari(s)
Etiquetes de comentaris: L'autora, Llengua, Quines coses...

Era catalanoparlant, la professora.
I tots els alumnes es miraven, preguntant-se si és que aquella bona dona no tenia corrector de Word...
Enviat per una lingüista elitista a 8:25 40 comentari(s)
Etiquetes de comentaris: L'autora, Llengua, Quines coses...
Vinc de passar uns dies al PARADÍS. Un paradís fiscal, i paisatgístic. I també lingüístic.
Algun cop he somiat en un país en català. I es veu que això ja existeix, que hi ha un país on l'única llengua oficial és aquesta. Això, és clar, no implica pas que no s'hi parlin altres llengües. Al contrari: al carrer sentiràs portuguès, també; i segurament francès, i molt probablement espanyol. Però, sobretot, català.
Així que només has de ficar-te al cotxe, saludar la senyoreta que parla des de l'interior del GPS, omplir el dipòsit de benzina i fer camí.
I, un cop creuada la frontera, trobes que, ben mirat, no hi falta cap bandera: I, tot caminant pel centre neuràlgic del país, entre perfumeries, farmàcies, botigues de roba i d'electrònica, comproves que els cartells, els avisos, els anuncis... són en català. I que quan entres a qualsevol establiment, t'atenenen en català. I que quan vas a sopar de restaurant, et duen la carta en català.
Enviat per una lingüista elitista a 8:18 43 comentari(s)
Etiquetes de comentaris: Anant pel carrer, Sociolingüística
Durant les interminables hores del viatge d'anada -que miro d'alleujar estrenant una pila de cançons en aragonès a l'iPod- aprofito per practicar la que haurà de ser la meva llengua durant uns dies: “Se cepilla los dientes mientras estudia la exposición de ciencias sociales” .
I arribo. Perquè he estat convidada a fer unes quantes xerrades a alumnes que, com un idioma estranger més, estudien basc.
He de donar-los conversa en èuscar i, al cap d'una estona, preguntar-los d'on els sembla que sóc, jo. I sorprendre'ls dient que ni de Biscaia ni de Guipúscoa, sinó de Barcelona. Així veuen que aprendre basc no és pas cap missió impossible. Tot seguit, els parlo del català.
Enviat per una lingüista elitista a 8:10 38 comentari(s)
Etiquetes de comentaris: Anant pel carrer, L'autora, Sociolingüística